LA GRAN DAMA DE LES BARRES I ESTRELLES

Hillary Clinton està actualment immersa en la campanya electoral amb la que aspira a prendre el relleu a Barack Obama al Despatx Oval.

Ha nascut una estrella de la política

Hillary Diane Rodham va néixer el 26 d’octubre del 1947 a Chicago (Illinois). Als 26 anys, després de cursar la carrera de Dret, es va llicenciar a la Universitat de Yale en la promoció del 1973, en la qual va coincidir amb el que acabaria esdevenint el seu marit, Bill Clinton. El 1974, tots dos es van traslladar a viure a Arkansas i el 1975, contraurien matrimoni del qual naixeria la seva filla Chelsea.

El 1977, Hillary Clinton va crear l’Arkansas Advocates for Childrens and Families, un gabinet jurídic amb el propòsit de defensar un dels pilars sobre el qual es fonamenta la societat nord-americana: la família. El 1978, la lletrada va ser la primera dona admesa a Legal Services Corporation. El 1979, Bill Clinton va resultar escollit senador per Arkansas, càrrec que va ostentar en els períodes 1979-1981 i 1983-1992, sent Hillary Clinton la primera dama de l’estat.

Vetllant pels drets constitucionals

Bill Clinton va iniciar el 1992 la carrera cap a la Casa Blanca pel Partit Demòcrata en una campanya electoral que va comptar amb la música del grup de rock Fleetwood Mac com a banda sonora. Com a oponent hi havia el candidat republicà, l’aleshores president dels Estats Units, George Bush pare, que optava a un segon mandat;  però que finalment, va perdre davant Clinton, en gran mesura per la impopularitat que li va reportar la Guerra del Golf. Hillary Clinton va quedar sempre en un segon pla davant dels mitjans de comunicació internacionals.

En el seu rol de primera dama, Hillary Clinton va impulsar la iniciativa anomenada “pla de salut Clinton”, però malauradament no va rebre el suport necessari per part del Congrés dels Estats Units. Malgrat aquest fracàs, la primera dama va aconseguir donar a llum el 1997 el “Programa estatal d’assegurança de salut per a infants”, així com la “Foster Care Independent Act”.

En la fortuna i en l’adversitat

El 1998 el matrimoni Clinton va passar per un dels moments més difícils a causa del “cas Lewinski”, ja que suposadament Bill Clinton hauria mantingut relacions íntimes amb la becària Monica Lewinski; fet pel qual, al president del país se li va aplicar l’anomenat “Impeachment”, una mesura per la qual un alt mandatari pot ser processat judicialment com qualsevol ciutadà. Malgrat la gravetat dels càrrecs que se li imputaven al president de la primera potència mundial, la seva esposa sempre li va fer costat.

09aeb8a07b08a177c3e3e35eb678b4db

L’era post-Clinton

L’any 2001, el primer de George Walker Bush com a president dels Estats Units, la ja exprimera dama del país va ser escollida senadora per l’estat de Nova York, càrrec que va revalidar el 2006 fins el 2009. Durant aquest període, Hillary Clinton va donar el seu suport des de l’oposició a qüestions inherents a la política exterior del successor del seu marit, però a posteriori va discrepar sobre la manera com es va gestionar la invasió a l’Iraq.

Una actriu a l’escenari mundial

En les primàries del 2008, Hillary Clinton va sortir escollida com a presidenciable pel Partit Demòcrata a les eleccions a la presidència dels Estats Units, però el 7 de juny d’aquell mateix any, la senadora va renunciar a la candidatura en favor del seu company de files, l’aleshores senador per Illinois, Barack Obama. Quan el gener del 2009 va prendre possessió del càrrec, el primer president afroamericà en la història americana, va col·locar Clinton en la seva primera Administració com a la 67ª secretària d’Estat (l’equivalent al càrrec de ministre d’Exteriors dels governs d’altres països), prenent el relleu a Condoleezza Rice. Durant el primer mandat d’Obama, Hillary Clinton va haver de lidiar amb esdeveniments d’àmbit internacional com la Primavera Àrab el 2011 o l’atac terrorista contra l’ambaixada dels Estats Units a Bengasi (Líbia), ocorregut l’11 de setembre del 2012, precisament en l’11è aniversari dels atemptats contra el World Trade Center i el Pentàgon.

Segona temptativa de presidència

El 12 d’abril del 2015, Hillary Clinton va revolucionar les xarxes socials en fer pública la seva intenció presentar-se a les primàries del 2016 amb l’objectiu de convertir-se en la primera dona que governa la nació més poderosa i influent del planeta. A dia d’avui la pugna interna al Partit Demòcrata per arribar a la Casa Blanca es disputa entre Hillary Clinton i Bernie Sanders. Mentrestant, per la banda del Partit Republicà, la lluita domèstica és a quatre bandes: Donald Trump, Ted Cruz, Marco Rubio i John Kasich. Quins seran els dos aspirants que competiran en la cursa per ocupar el Despatx Oval? El suspens està servit.

clinton-sanders-101315

Amb la meva música, ni parlar-ne

Els polèmics discursos pronunciats per Donald Trump, en els quals criminalitza els immigrants hispans han donat molt de què parlar. Aquest menyspreu vers les comunitats foranies ha provocat que cantants com Adele, Steven Tyler (líder d’Aerosmiht) i Michael Stipe (vocalista de REM) hagin denegat al magnat la cessió dels drets d’autor per fer servir qualsevol de les seves cançons com a banda sonora de la seva campanya electoral. En el pol oposat es troba Hillary Clinton, a disposició de la qual ja s’han posat artistes com Kate Perry per a que la seva música acompanyi els seus mítings.

I si la ficció s’avancés a la realitat?

Si hi ha una pel·lícula que pot ser un mirall en el qual Hillary Clinton pugui veure’s reflectida, seria Candidata al Poder, en la qual la senadora fictícia Laine Hanson (interpretada per Joan Allen), és nomenada presidenta dels Estats Units. D’igual manera, l’actual mandatari nord-americà es un reflex del personatge interpretat per Morgan Freeman a Deep Impact. I és que en un país com els Estats Units, política i cinema van de la mà.

*Text original

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *