Som o no som persones amb discapacitat?

Avui voldria parla d’una paraula en concret que no és del meu grat perquè té un prefix negatiu: -dis. La paraula en qüestió és “discapacitat”.

No sé ben bé qui va ser la persona que va determinar o decidir com fer servir aquesta paraula per a persones que tenen més dificultats que d’altres. Per això no m’agrada que sigui així.

Per mi no té coherència fer aquesta deducció respecte aquesta paraula en concret perquè tots tenim limitacions i tots podríem passar a ser persones amb discapacitat.

Una persona per poder ser discapacitada ha de passar un procés judicial que determini si ho és o no. M’agradaria saber en que es basa un jutge per determinar que una persona és o no és discapacitada.

Perquè com ja he dit prèviament, tots flaquegem en algunes coses. I com mai podrem ser perfectes, tots podríem acabar sent persones amb discapacitat.

O més ben dit, no hauríem de qualificar-nos i etiquetar-nos i acceptar-nos tal i com som i aprendre a conviure amb la màxima acceptació, tolerància, respecte…

Amb això vull dir que la paraula discapacitat no vol dir que  una persona sigui més o menys vàlida en qualsevol situació en comparació amb qui no en tingui.

Espero i desitjo que en el dia de demà pugui arribar a dir que totes les persones amb una certa dificultat d’aprenentatge o qualsevol altre situació puguin ser integrades a la societat per tenir un món més igualitari amb més coneixements i oportunitats per a tots.

Deixem de ser discriminadors amb nosaltres mateixos i amb els altres. Sempre podem comparar però sense que això comporti enveja, frustració i indiferència cap a nosaltres mateixos i amb els demés.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *