EL RESSÒ D’UN CRÍTIC DE LA LITERATURA

El passat 19 de febrer moria a Milà l’escriptor italià Umberto Eco als 84 anys d’edat.

Umberto Eco va néixer a la ciutat d’Alessandria en el si del matrimoni format per Giulio Eco i Giovanna Bisio, els quals havien tingut un total de tretze fills. La família Eco es va traslladar a viure a un petit poble de la regió de Piamonte, on el futur novel·lista va ser educat en la doctrina salesiana.

Assagista, professor i catedràtic

Umberto Eco es va llicenciar per la Universitat de Turí el 1954. Dos anys després va publicar un treball sobre la figura de Sant Tomàs d’Aquino. Com assagista, va escriure textos  com Obra oberta (1962) o L’estructua ausent (1968). En la seva faceta de professor, Eco va impartir classes a les universitats de Torí i Florència; i el 1971 va assumir la càtedra de semiología (ciència relacionada amb la gramàtica) a la de Bolonya.

El nombre de la Rosa

Els best-sellers

La trajectòria literària d’Umberto Eco va arrencar el 1980 amb la publicació de la seva primera novel.la, que seria a més la més reconeguda del literat italià: El nom de la Rosa, obra ambientada en un monestir benedictí l’any 1327.

D’aquest llibre el cineasta francès Jean Jaques Annaud en va realitzar una adaptació cinematogràfica el 1986 que va estar protagonitzada per Sean Connery i Christian Slater en els papers d’abat prior i jove monjo, respectivament.

El segon llibre d’Eco, El pèndol de Foucault, la trama del qual relata una conspiració de caire esotèric, va veure la llum el 1988. La bibliografia del novel·lista es va completar amb L’illa del dia d’abans (1994); Baudolino (2000), La misteriosa flama de la reina Loana (2004), El cementiri de Praga (2010) i l’últim relat titulat Número zero (2015).

La intel·lectualitat als peus d’Eco

Umberto Eco va rebre la distinció de Doctor Honoris Causa d’universitats d’arreu d’Europa com Varsòvia, Tel Aviv, la Complutense de Madrid, Burgos, Sevilla o Castella la Manxa. Un altre gran reconeixement atorgat a l’autor literari va ser el Príncep d’Astúries de la comunicació l’any 2000.

Malgrat que l’escriptor italià ja no hi sigui en aquest món, sempre hi quedarà el ressò de les seves novel·les.

*Text original

One Comment on “EL RESSÒ D’UN CRÍTIC DE LA LITERATURA

  1. jordi una vegada mes felicitats crec que auriem de fer un telenoties que es digues jordi pedia en el cual surtisis tu donan un monoleg informatiu sobre un tema intereant per la societat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *