400/40, EFEMÈRIDE LITERÀRIA I PERIODÍSTICA

La celebració de la Diada de Sant Jordi d’enguany coincideix amb la commemoració del quart centenari de la mort de dos escriptors tan universalment coneguts com són Miguel de Cervantes i William Shakespeare, en honor dels quals el 23 d’abril està declarat dia mundial del llibre. Aquest Sant Jordi, a més es compleixen 40 anys de la publicació del primer número del diari Avui.

NEIX UNA ICONA DE LA LITERATURA CASTELLANA

Miguel de Cervantes Saavedra va néixer a Alcalá de Henares (Madrid) el 29 de setembre del 1547, coincidint amb l’onomàstica de San Miquel. El 1551, el futur literat es va haver de traslladar amb la seva família a viure a Valladolid, degut als  problemes econòmics derivats dels deutes que el seu pare, Rodrigo de Cervantes havia contret. El 1556, els Cervantes es van mudar a Còrdova per a rebre la herència de l’avi patern, Juan de Cervantes.

MIGUEL “DE UNAMANO”

El 1571, Miguel de Cervantes es va enrolar en l’Armada Invencible a bord de la galera La Marquesa per combatre en el conflicte que enfrontava l’Imperi otomà contra l’Aliança Cristiana, liderada per Joan d’Àustria. En transcurs de la batalla de Lepant, Cervantes va resultar ferit de tal manera que la mà esquerra li va quedar inutilitzada, raó per la qual va ser conegut com “el manc de Lepant”. De tornada a Espanya a bord de la galera Sol, un cop atracada a la Costa Brava, l’escriptor i el seu germà Rodrigo va ser fets presoners per militars turcs i traslladats a Alger, on va passar el seu captiveri. Es va escapar fins a la costa d’Orà.

EN UN RACÓ D’ANDALUSIA…

El 1584, Miguel de Cervantes es va casar amb Catalina de Salazar i Palacios a Esquivias, a la província de Toledo. El 1587, l’escriptor realitzà un viatge des de Madrid fins a Andalusia, el qual serviria d’esquema argumental per a la novel·la Rinconete i Cortadillo. El 1593, però, Cervantes va complir condemna per un presumpte delicte d’apropiació il·lícita de capital, ja que treballava de recaptador per a un banc que, en fer fallida, va denunciar el literat. Durant la seva estada a la presó de Sevilla va concebre la que seria la seva obra més reconeguda: El ingenioso hidalgo Don Quijote de La Mancha, més coneguda popularment com a El Quixot, paraula que deriva del mot cuixot (superlatiu de cuixa). El Quixot és la història d’un home que, pres de la paranoia, es creu un cavaller que combat gegants. Aquests, de fet, són els famosos molins de vent que hi ha disseminats per les províncies de Cuenca i Ciudad Real, com el de Campo de Criptana.

CAVALLER CATÒDIC

Televisió Espanyola ha realitzat en llarg de la seva historia tres adaptacions de l’obra cervantina en format de minisèrie. La primera, del 1978,  va ser de dibuixos animats, en la qual Fernando Fernán Gómez i Antonio Ferrandis eren les veus de Don Quijote i Sancho Panza, respectivament. El 1991 es va emetre la versió en imatge real d’El Quijote, en la qual el singular cavaller adoptava les faccions de Fernando Rey i el seu fidel escuder, les d’Alfredo Landa. En l’última, era Juan Luis Galiardo qui va interpretar el paper de l’heroi manxec i Carlos Iglesias va fer el propi amb el seu vassall.

EL REI DE LES TRAGÈDIES PALATINES

William Shakespeare va venir al món el 26 d’abril del 1564 a Strafford-Upon Avon, raó per la qual rebre el títol de “Bard d’Avon”. Shakespeare és conegut per ser l’autor d’obres literàries inspirades en les tragèdies de la Grècia clàssica i ambientades gairebé totes en entorns monàrquics, com ara Ricard III, El rei Lear o Hamlet, en la qual Horatio, el millor amic del protagonista, és l’únic personatge de tota la Cort de Dinamarca que queda viu per a governar el país.

UNA HISTÒRIA CLÀSSICA EN VERSIONS CONTEMPORÀNIES

Una de les novel·les més icòniques de Shakespeare és Romeu i Julieta. La història de dos enamorats separats per la rivalitat entre les famílies a les quals pertanyen respectivament, els Montesco i els Capuletto, ha estat objecte de múltiples interpretacions contemporànies per part del cinema i la televisió. El 1961 es va estrenar West side story, el Romeu i Julieta moderns pertanyien a dues bandes de carrer rivals entre sí, com són els Jets i els Sharks.

El 1963, el director Francisco Rovira Beleta va realtizar Los Tarantos, una variant flamenca del clàssic shakespearià ubicada en un entorn gitano. El film està protagonitzat pel ballarí Antonio Gades, que encarna Rafael, membre del clan que dóna títol a la cinta, que s’enamora de Juana, (Carmen Amaya) pertanyent als Zorongos, un grup enemistat amb els Tarantos.

La historia dels amants de Verona també s’ha vist reflectida a la petita pantalla com és el cas de La vendetta, sèrie produïda per la RAI italiana als anys 80. La trama s’endinsa en el món de la Camorra napolitana, narrant l’amor prohibit entre el fill petit de la família Esposito i la benjamina dels Caritá; dos clans que es disputen el control del crim a Nàpols.

El 2013, Televisió Espanyola va emetre una spin off de l’exitosa telenovel·la Gran Reserva, amb el subtítol de El origen, les intrigues de la qual indaguen en el naixement de l’odi entre les famílies vinicultores Reverte i Cortàzar. El fil conductor argumental d’aquesta ficció radica en la historia d’amor impossible entre Elena Cortázar i Luís, fill únic de Santiago Miranda, un altre bodeguer al qual els Cortázar acusen d’haver assassinat el seu primogènit. És per aquest motiu que Luís és vist com persona non grata als ulls dels parents del difunt.

DEBUTA UN REFERENT DE LA PREMSA EN CATALÀ

Va ser en el marc de la Diada de Sant Jordi del 1976, que va sortir publicat el primer número del diari Avui, el primer que s’edita en llengua catalana des del 1939, tot just finalitzada la guerra civil. El rotatiu, fundat per Jaume Vilalta, tenia originalment el nom imprès sobre la portada en lletres majúscules i negres, molt semblant a l’estil d’El País, que seria creat per Jesús de Polanco tan sols onze dies després, el 4 de maig. L’Avui ha recollit des dels seus inicis notícies d’àmbit nacional i internacional, però també per descomptat esdeveniments de casa nostra com la celebració de la primera Diada de l’onze de setembre en democràcia el 1976 a Sant Boi de Llobregat.

FUSSIÓ O EXTINCIÓ

A causa de les pèrdues que registrava l’editorial de l’Avui, els màxims responsables es van veure obligats a aplicar el novembre de 2009 un ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació) que va afectar 56 treballadors dels 138 que integraven la plantilla. Aquesta situació va fer que el grup Hermés Comunicació, propietària del diari comarcal El Punt, adquirís el rotatiu en crisi. Com a conseqüència d’això, el 31 de juliol del 2011 va néixer el nou El Punt Avui.

En conclusió de tot plegat es podria dir que la d’enguany és una Diada de Sant Jordi memorable i irrepetible per la conjunció de tres efemèrides literàries i periodístiques.

*Text original

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *