L’ODISSEA D’UN CETACI EXCEPCIONAL

Un dels animals més emblemàtics que ha tingut el zoològic de Barcelona al llarg de la seva història, a part de Floquet de Neu, és sens dubte l’orca Ulisses, que durant onze anys ha fet les delícies de grans i petits i que actualment afronta un futur incert al Sea World, a San Diego (Califòrnia).

UNA NOVA VIDA EN CAPTIVITAT

L’orca Ulisses va ser capturada a inicis dels anys 80 davant les costes d’Islàndia, des d’on va ser traslladada al Parc Rioleón Safari d’Albinyana (Tarragona). Els responsables del recinte van comprovar que la piscina se li estava quedant petita, per la qual cosa es va optar per enviar l’orca a un emplaçament més adient a les seves dimensions. El 1983, Ulisses va ser traspassada al Zoo de Barcelona per un valor d’entre 50 i 60 milions de les antigues pessetes.

PRÒXIMA PARADA: BARCELONA

El dia de la partida d’Ulisses es va posar en marxa un operatiu logístic, consistent a mantenir l’animal humit durant el trajecte per evitar la deshidratació. El colós marí va arribar al zoològic de Barcelona amb dos anys d’edat (igual que Floquet de Neu). Des del primer moment, el cetaci es va guanyar l’estimació dels visitants del recinte de la Ciutadella, desbancant el popular goril·la albí.

L’orca Ulisses va estar actuant a l’Aquarama en espectacles d’entreteniment en què, en companyia de dos dofins, demostrava la seva agilitat i intel·ligència. Aquest exemplar va ser tan icònic que la seva silueta va estar integrada al logotip del Zoo Club.

El juny del 1989, els responsables del zoo de Barcelona es van plantejar el trasllat de l’orca Ulisses a curt termini, atès que l’animal anava creixent a un ritme que el va fer assolir els sis metres de longitud, que feia canviar les seves necessitats de mobilitat (la seva dieta consistia en 70 quilos de peix al dia) deixant obsolet l’Aquarama.

CANVI D’ESCENARI

Finalment, el febrer del 1994, l’orca Ulisses va emprendre el camí cap al parc Sea World de San Diego en un avió especialment condicionat, seguint el protocol de transport que aquest tipus d’animals requereixen. El recinte californià comptava amb les instal·lacions adequades per a que el cetaci es pogués moure amb total llibertat, a més de conviure amb uns altres 10 congèneres de la seva espècie (tots mascles).

LA BÈSTIA NEGRA

Un dels companys d’Ulisses, Tilikum, està implicat en la mort de tres persones dins del parc, entre les quals hi havia un visitant ―el cos del qual va ser trobat damunt el llom de l’orca com a resultat de cometre la imprudència d’acostar-s’hi massa quan el parc ja era tancat al públic― i l’entrenadora Dawn Brancheau, que en el transcurs d’una funció el 2010, va ser víctima de la naturalesa indomable del mamífer assassí.

El 2013, Tilikum va protagonitzar el film documental “Blackfish”, emès per TV3 dins l’espai “Sense ficció”, en el qual es denuncia la utilització d’aquests animals com si fossin atraccions de circ.

L’ORCA DELS ESPERMATOZOUS D’OR

Al marge dels ingressos que el Sea World obté per la venda d’entrades per a veure les orques en acció, els responsables del recinte fan un negoci més lucratiu comerciant amb el semen dels cetacis. En el cas d’Ulisses, el 2009, se’n va extreure l’esperma per a fecundar Wikie, una orca femella resident al Parc Marineland d’Antibes, al sud de França. D’aquesta inseminació en va sortir una cria anomenada Moanà. El 2014, Wikie es va tornar a quedar prenyada d’una altra cria, a la qual van batejar amb el nom d’Amaya.

FUTUR INCERT

El 2015, el Sea World de San Diego va registrar una important descens en el nombre de visitants, en gran mesura motivat per l’impacte que va suscitar l’emissió de “Blackfish”. Un altre factor decisiu en aquesta situació va ser el paper que va jugar l’associació pro drets dels animals PETA (People for Ethnical Treatement of Animals). Davant d’aquest panorama, els responsables del parc aquàtic americà no han tingut més remei que suspendre cautelarment els espectacles en què actua l’orca Ulisses per, de cara al 2017, orientar les seves activitats a unes finalitats més didàctiques i pedagògiques. Aquest canvi de tendència, però, podria esdevenir un seriós greuge per a un cetaci excepcional com és Ulisses, atès que si no pot realitzar els salts i cabrioles inherents tan en els shows lúdics com en la seva pròpia naturalesa, podria acabar morint de depressió. Ara, Ulisses s’ha d’enfrontar a una odissea, com l’heroi grec en honor del qual va ser batejada.

*Text original

3 Comments on “L’ODISSEA D’UN CETACI EXCEPCIONAL

  1. UN REPORTATGE MOLT INTERESANT , JA QUE M·HI ASSEBANTAT DE COSES QUE NO SABIA
    JA QUE A MI M’AGRADAVA MOLT VEURE.LA AL ZOO

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *