CERCLE BLAU

Jo cantava en un cercle.
En un cercle sense cotxes,
sense gent,
a dins d’ una llum de lluna.
Brillava el cel
quan em veia en el teatre.
Sola, submergida en la tenebra,

En la foscor.
Jo cantava en un cercle;
ballant de sol a sol
amb la meva faldilla blanca.
Eren les nou
i encara no havia arribat ningú.
Només un focus de foc
m’enlluernava la cara,
com una libèl·lula que enfocava
el seu camí.
Un camí de colors
que jo començava a estimar.

Se’m veia bé a la tarima;
encara que jo estava nerviosa.
Però jo només sóc de l’espectacle. 
I res més.

Piularé com un pardal.
Piularé com un rossinyol 
entre roses mentre floreixen l’espígol
i el romaní.
Em posaré dempeus;
formosa com una rosella de gessamí, 
i de bosc;
I cantaré amb la meva veu
en un cercle blau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *