Guanyar una germana

Quan jo tenia 11 anys d’edat vaig conèixer a la Sandra, la meva germanastra. Aquesta paraula sona malament; però això no ens importa perquè ens estimem molt. De fet, sempre ens hem considerat germanes.

La Sandra ho té tot. Té moltes qualitats. És alegre, simpàtica, sap estar als llocs… És el tipus de persona que tothom voldria tenir com a germana. Per mi és com una model perquè és molt presumida: sempre va ben vestida i s’arregla molt.

Al principi, la relació no va ser bona. Ens va costar adaptar-nos l’una a l’altra. Per què de petit no t’avens amb els germans i de grans sí? Suposo que et baralles més perquè ens costa cedir. En el meu cas, crec que li costava entendre’m. Però ara la relació és immillorable. Li dec moltes coses. Jo em sento molt afortunada de tenir la Sandra a prop.

Recordo amb molta il·lusió el dia del seu casament. Em va fer sentir la persona més feliç. Era un divendres i jo no vaig anar a l’escola. Quan vam sortir de l’església de Santa Maria del Mar, a mi em van pujar al cotxe dels nuvis per anar a Pedralbes a fer les fotos. El fotògraf ens va fer asseure a una parada d’autobús. De cop i volta, va parar l’autobús i el conductor es pensava que volíem pujar. Vam esclatar a riure. Aquell dia jo estava molt contenta, tant que semblava que la que es casava era jo.

En un primer moment, vaig viure amb tristesa que els meus pares es separessin. Però després, al cap dels anys, puc afirmar que la vida m’ha regalat una germana i una família a qui estimo molt.

*Text original

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *