DONA PAPALLONA

Entre serenates d’argent,
jo cantava amb la pell fina 
i bategava amb les ales.
M’ anomenaven princesa;
però no ho era pas.
Potser per les flors;
potser pels pètals, 
però vivia en boscos de rouredes i alzines.
Sortia per la nit;
per les meves amigues. 
Anava amb una tiara de margarides 
i un vestit de seda rosa
que queia fins als peus.
Tothom em cridava:
Musa,
ninfa, 
nNena, 
sirena.
Però el nom que més em va agradar
va ser dona papallona. 
Inspirava regals; 
regals d’amor,
de joia, 
de llum d’estrella submergida.

Si em voleu anar a buscar,
Ja sabeu on sóc: 
a la lluna, 
a les cascades, 
en un clar de foscor
que somriu quan banyo 
les meves ales.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *