UNA TARDOR DE CONTE

Estava a la tardor.
Tot eren colors i alegria. 
No hi havia ni una trista flor,
només fulles.
Era una vall,
molt guarnida de verd.
Els arbres eren alts 
i brillaven a la llum del sol.
Tot era vida.
Les pinyes es veien pel carrer.
Els esquirols jugaven amb les branques,
mentre que a un dolç ploraner
li queien les llàgrimes, 
com velles cortines de paper.

Estava a la tardor,
mirant el llac, 
encuriosida
i fixant-me en els colors 
una i altra vegada.
Semblaven cistells de cera
en un marc de fotografia.
Era molt bonic. 
I sense pensar, 
em vaig endinsar 
en aquell paisatge de conte,
de
 novel·la.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *