L’altra cara del Nadal

Quan sentim parlar d’aquests dies nadalencs, de seguida ens vénen al cap aquestes entranyables trobades familiars en dinars o sopars, o amb companys de treball o amics. També ens solem deixar portar per aquest ambient tan festiu amb les llums que enlluernen els nostres carrers. Per això, per a la majoria de la gent són dies especials i plens de goig.

Però desgraciadament per molts altres no són més que altres dies del calendari i els veiem dormint en bancs o caixers. Molts d’ells se solen veure en albergs o en residències on els solen donar de menjar. Evidentment m’estic referint a totes aquestes persones sense sostre que el mateix les veus al metro o bé a les entrades dels supermercats.

Mentrestant, som molts els que ens deixem portar pel consum habitual d’aquests dies: aliments, regals per a Papa Noel o Reis, etc. Alguns de nosaltres ens sol poder l’avarícia, ja que cada vegada és més evident que com més tenim més volem; i no arribem a pensar que potser avui les pobres persones sense sostre són elles, però demà potser puguem ser nosaltres. Perquè tot sembla molt bonic i nostàlgic, i fins i tot ens recordem d’aquells que ja no estan entre nosaltres; mentre que n’hi ha molts que en alguns extrems es poden morir de fred mentre dormen entre cartrons. I és que per mal que ens pesi i vulguem veure la “màgia” d’aquestes dates tan emblemàtiques, la crua realitat és que aquesta és l’altra cara del Nadal.

I no ens costa res fer feliç al proïsme i més si ho tenim tan a prop. No hi ha res més bonic que veure que hi ha altres que també mereixen passar aquestes dates nadalenques com totes les persones. Per això, jo animaria a la resta de la gent a seure a la seva taula tant per Nadal com qualsevol altre dia de l’any a una persona sense sostre, perquè només així fem bé a l’altra persona i també a un mateix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *