EL CINEMA MÉS BESTIAL

Des dels seus inicis, el cinema ha creat monstres de totes mides, aspectes i colors com una metàfora de les nostres pors i fantasies que han alimentat l’imaginari col·lectiu de diverses generacions.

COLOSSOS DESTRUCTORS

King Kong va ser el primer monstre de la història del cinema. Dirigit per Merian C. Cooper i Erenest B. Shoedsack i protagonitzada per Fay Wray, el film narra la l’odissea d’un goril·la gegant que és exhibit com una atracció de fira que sembra el caos i la destrucció per la ciutat de Nova York. Aquest clàssic va tenir el 1976 un remake dirigit per John Guillermin en què va reinterpretar molt lliurement la trama. L’última versió del film, més fidel a l’original, però amb l’última tecnologia en efectes visuals va ser la realitzada pel cineasta neozelandès Peter Jackson (director de les trilogies El senyor de ls anells i El hobbit) el 2005.

El 1949 es va estrenar un variant de King Kong titulada Mighty Joe young, que va tenir una nova versió el 1998 amb el títol comercial de Mi gran amigo Joe. Dos trets diferencien King Kong de Mi gran amigo Joe: en el referent de Cooper i Shoedsack la noia protagonista té por en principi del descomunal primat que la rapta, tot i que al final li acaba agafant afecte, mentre que en el succedani hi ha un vincle de confiança entre la protagonista humana i el simi, atès que s’han criat plegats. L’altra diferencia és que la trama de Mi gran amigo Joe transcorre a Los Ángeles.

Godzilla és el mític monstre gegant radioactiu inherent a la cultura cinematogràfica japonesa que el 1998 va ser exportat als Estats Units en la Pel·lícula homònima de Roland Emmerich, en què Tòquio es permutava per Nova York com a víctima de la destrosses causades per aquesta criatura.

DINOSAURES AL CINEMA

El 1925 es va estrenar la primera adaptació cinematogràfica d’El món perdut, la novel·la d’Arthur Conan Doyle. En aquesta pel·lícula es va aplicar la tècnica “stop motion”, consisteix a fixar fotograma a fotograma una seqüència de moviment en un objecte inanimat, que en passar-la a una velocitat de 25 fotogrames per segon es crea una il·lusió d’activitat, com passa en els dibuixos animats tradicionals. Ray Harrihaussen va ser tot un especialista en aquest art, va treballar en els efectes especials de dues pel·lícules protagonitzades  per dinosaures: La bèstia de temps remots i Fa un milió d’anys, que es va promocionar amb l’al·licient de veure Rachel Welch lluint el “primer bikini de la història”.

Més propera al temps actual va ser Jurassic park (1993), els efectes visuals de la qual van ser obra d’un altre mestre en la matèria com és Stan Winston, però en la modalitat “animatronic”, que es basa en l’articulació mecànica ninos i figures per control remot (això de “remot”, mai més ben dit). Curiosament, la primera seqüela de Jurassic park va ser la tercera traslació al cinema d’El mundo perdido (1997), a la qual va seguir Jurassic park 3 (2001). Aquest clàssic modern té com a hereus actuals Jurassic World (2015) i la seva seqüela, l’estrena de la qual està prevista per al 2018.

FAUNA D’ALTRES MÓNS

Un altre tipus de monstres recurrents són els provinents de planetes ficticis, com La bèstia d’un altre planeta (1957) amb efectes de Ray Harrihaussen. La criatura alienígena més cèlebre de tots els temps és la protagonista  d’Alien, el vuitè passatger (1979), moguda per l’animatronic de Stan Winston. El concepte estilístic va ser obra de l’artista suïs H. R. Gigger, pel qual va obtenir l’Òscar al millor disseny d’efectes visuals el 1980. L’univers Star wars està poblat per essers de totes les mides formes i colors, com l’Scarlacc Pitt (una mena de cuc gegant) i els Wampes (barreja de iak i mamut), tots dos del planeta Tattooine. Depredador (1987) és un altre exemple d’extraterrestre fílmic rere el qual hi ha la tasca visual de Sam Winston.

BESTIOLES TERRORÍFICAMENT DIVERTIDES

Gremlins (1984) de Joe Dante va ser una pel·lícula protagonitzada per unes bestioles entremaliades que s’escindeixen d’un tendre i estrany animaló anomenat Mogwy. Aquesta icona fílmica dels anys 80 va tenir el 1986 un succedani titulat Critters amb quatre continuacions.

BESTIARI LITERARI

El cinema basat en la literatura fantástica ha engendrat bèsties impossibles com el drac Fuyu de La història interminable (1984), adaptació del llibre homònim de Michael Ende dirigida per Wolfgang Petersen. Les translacions cinematogràfiques  de les trilogies creades per R. R. Tolkien El senyor dels anells i El Hobbit mostren un ventall de criatures imaginàries. D’El Hobbit, precisament George Lucas en va idear una variant titulada Willow, en la qual apareix un monstre de dos caps escopidor de foc digne de Ray Harrihaussen. Una altra saga literària feta pel·lícula és Las cròniques de Nàrnia replet d’éssers entre fantàstics i mitològics com els centaures (meitat home i meitat cavall).

La sèrie de novel·les Harry Potter, de l’escriptora britànica J. K. Rowlings ha saltat del paper a la pantalla mostrant una criatura mitològica com un grif (cos de lleó i cap i ales d’àliga) damunt del qual volen els tres nens protagonistes a El presssoner d’Azkaban (2004). S’ha estrenat recentment als cinemes un film que és tot un exponent de criatures fantàstiques basada precisament en un llibre de J. K. Rowlings que es titula Animals fantàstics y on trobar-los.

Del repertori de pel·lícules d’essers increïbles descrits en aquest article us recomano triar la que més us agradi, us poseu còmodes i us ho passeu BESTIAL.

*Text original

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *