NODRINT LA FOSCOR

El passat dia 6 de desembre del 2016 vaig decidir anar a sopar a un restaurant força curiós. El seu nom és “Dans Le Noir” (en la foscor) que està situat al Passeig de Picasso número 10 de Barcelona, al costat mateix del Parc de la Ciutadella. Si vaig decidir anar a aquest restaurant és perquè es sopa a les fosques i el que es pretén és poder experimentar el gust de cada element nutritiu que et vas menjant i bevent.

Degut a la il·lusió que em feia anar-hi, vaig decidir de no anar-hi sol i li vaig proposar a una bona amiga meva, la Montse Garcia, que és una gran persona, que s’hi afegís.

L’experiència va ser inoblidable. Tot era fosc. No es veia res. Em vaig deixar anar per experimentar i menjar sense coberts. Em va fer il·lusió reconèixer els aliments a través del tacte i el gust sense necessitat de veure’ls. Ens van explicar que fan menú d’hivern i d’estiu. En aquesta època de l’any toca el d’hivern. El mes de març el menú canvia i es serveix el d’estiu. Jo penso tornar-hi per poder-lo tastar.

Esbrinar el què menges

La gràcia del restaurant és aconseguir esbrinar què és el que has menjat i també buscar maneres de resoldre els inconvenients que et vas trobant a mesura que vas menjat completament a les fosques.

El primer que ens van dir és que havíem de decidir entre tres menús dels que només et fan saber el preu i les característiques: un menú de 37.90€, que és el més senzill que inclou primer i segon plat o segon plat i postres, sense begudes; un altre de 42.90€, el complet, que inclou primer plat, segon plat i postres sense begudes; i per últim, el més bo, de 64.90€, que és el de degustació i que inclou una copa de cava, entrant, primer plat, segon plat, postres i tres copes de vi. En cas de voler unes postres o entrant extra se sumen 5€ addicionals.

Abans d’entrar et pregunten si ets al·lèrgic o intolerant a algun aliment per evitar possibles problemes d’alimentació. Es recomana anar al WC prèviament per no haver de sortir a mig sopar i també rentar-se les mans perquè possiblement s’hagin de fer servir.

Seguidament es forma una fila i es demana de posar la mà esquerra sobre  l’espatlla de la persona que es té davant, per així poder-nos moure d’una manera conjunta fins arribar a la taula que ens correspon seure. La mà dreta té la utilitat d’apartar les cortines que ens puguem anar trobant pel camí. A la taula només ens hi vam trobar un tovalló, una forquilla i un ganivet.

Cambrers implicats

Se’ns  va demanar que per favor evitéssim aixecar-nos de la taula, alçar les mans i fer moviments bruscos per no provocar incidents als cambrers i a nosaltres mateixos.

El cambrer que ens va servir aquell dia que té per nom José Luis, un noi molt trempat i a la vegada invident.

Dans le noir_1

Els cambrers s’ajudaven d’uns carros per portar el menjar a taula. I si ho sé és pel soroll que vaig sentir i no perquè ho veiés. Dedueixo que és així.

El cambrer és qui et proporciona la beguda i el menjar en tot moment . La beguda te la dóna a la mateixa mà. Fins que no l’agafés tu, no la deixa pas anar. Els plats te’ls posen ells mateixos i abans de retirar-los et pregunten si ja has acabat.

Una experiència per repetir

Una vegada finalitzat el tiberi ens vam retirar en filera, tal i com vam entrar. Per acabar, ens van explicar amb tot detall que és ben bé el que vam menjar i beure; i com no, vam pagar els euros.

Per concloure l’escrit dir que val molt la pena experimentar un moment com aquest en un restaurant tant especial tant perquè hi treballen persones amb discapacitat visual com perquè s’experimenta menjar en plena foscor.

Us hi animeu?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *