VIOLÈNCIA DE GÈNERE… MUSICAL

Historia de nuestro cine és un espai contenidor que cada setmana ofereix un cicle de pel·lícules espanyoles emmarcades en una temàtica o gènere determinats d’una dècada diferent per a cada dia de dilluns a divendres. La setmana del 26 al 30 de desembre, el programa presentat per Elena S. Sánchez va emetre una sèrie de films amb números musicals, de les quals dues coincideixen en contenir escenes en què es fa apologia  de la violència de gènere. Aquestes dues produccions audiovisuals van ser programades per a l’última setmana d’un 2016 que s’ha saldat a Espanya amb un balanç de 44 dones assassinades a mans dels homes amb els quals havien conviscut.

TAXISTA SEXISTA

Per al 28 de desembre, Historia de nuestro cine va seleccionar la pel·lícula El taxi de los conflictos, dirigida el 1969 a quatre mans per Antonio Ozores i José Luís Sáenz de Heredia i protagonitzada per Juanjo Menéndez i Alberto Closas entre d’altres. La trama segueix les peripècies d’un humil taxista (Menéndez) al llarg d’una jornada. En un tram del metratge, aquest personatge recull al seu Seat 1500 de servei públic una parella d’amants que fugen del marit d’ella. Aprofitant que el xofer ha d’aturar el cotxe en un semàfor en vermell, el cònjuge de la dona aprofita per pujar-hi. Un cop que el trio és a bord, el taxista recrimina la infidelitat de la dona amb el millor amic del marit. Tot seguit el conductor torna a aturar el vehicle i, tot empunyant una clau anglesa fa fora primer l’amant de la dona i després li diu a l’home enganyat: “Emporti’s aquesta dona i clavi-li totes les pallisses que es mereix, però a casa seva”.

o-LA-TONTA-DEL-BOTE-facebook

SUBMISSIÓ CASTISSA

L’endemà, 29 de desembre la 2 va emetre La tonta del bote, una de les pel·lícules més emblemàtiques en la filmografia  de la desapareguda artista de revista Lina Morgan. Dirigit el 1970 per Juan de Orduña, el film narra la història d’una desgraciada òrfena maldestra, però amb un cor tan gran com la seva desimboltura interpretada per l’antiga vedet. Pel seu argument, la cinta es podria veure com una versió de La Ventafocs ambientada en el Madrid més castís. En una escena els personatges encarnats per José Sacristán i Paca Gabaldón es barallen arribant a les mans davant el portal de la finca on es desenvolupa la trama. El personatge de Gabaldón li clava una bufa al de Sacristán, el qual respon etzibant-li cops amb la seva boina. En un moment de la seqüència intervé un dels coneguts com a “serenos” (professionals que es dedicaven a obrir portals amb claus mestres, condemnats a l’extinció per la progressiva implantació d’intèrfons) que li pregunta a la dona: “Li està pegant?” al qual Gabaldón li replica “I què passa?, ell em pega si vol, que per això és el meu home”, una frase que dóna a entendre que tot home tenia drets il·limitats sobre les dones.

SEXE i SEXISME

Si en les dues pel·lícules aquestes línies de diàleg de mascle alfa van passar el filtre de la censura tard-franquista es deu a que en el moment de les seves respectives estrenes (amb un any de diferència) la cultura espanyola dictava que la dona havia d’estar a mercè de la voluntat del marit. El pitjor que tenen tan El taxi de los conflictos com La tonta del bote, trufades  de números d’estil teatral és que s’emmarquen en la comèdia, factor que contribueix a banalitzar la dignitat femenina, a l’igual que les cintes del subgènere conegut com a “destape”, tan popular durant la transició i els albors de la democràcia a Espanya, en les quals el rol la dona es limitava a satisfer els plaers carnals masculins (Agítese antes de usarla és un títol paradigmàtic). Afortunadament han quedat enrere aquells temps en què es feia un tipus de cinema que destil·lava humor a costa de l’honra i la vàlua de les dones. La realitat de tot plegat és que el mal anomenat sexe dèbil és la debilitat del mal anomenat sexe dominant.

*Text original

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *