La butlleta que mai cobraries

Crítica de cinema de ‘Villaviciosa de al lado’

Dins el setè art hi ha moltes i molt bones pel·lícules. Cada setmana hi ha un ampli ventall de films del gènere de la comèdia espanyola a la cartellera. Però si hi ha alguna que calgui destacar perquè permet passar una bona estona i al mateix temps et parteixes de riure, aquesta és “Villaviciosa de al lado” dirigida per Nacho G. Velilla.

El club de contactes de la discòrdia

L’argument d’aquesta pel·lícula es basa en un poble amb tota la seva gent particular d’estar per casa i amb unes vides molt ocurrents. Tot canvia després que els hagi tocat un dècim de loteria d’un club de carretera anomenat “Momentos”.

En aquest local és on transcorre tota la trama de la cinta. Per no ser enxampats per les seves senyores, els afortunats guanyadors convencen el ‘tonto del poble’ perquè vagi a cobrar els dècims.

Repartiment de Goya

Un cop més, Carmen Machi en un paper protagonista, la madamme del club, segueix demostrant que és una de les millors actrius veteranes d’aquest país. Si fos per mi, el Goya d’aquest any el tindria assegurat perquè tot el que fa és sublim.

D’aquesta cinta cinematogràfica també cal destacar un repartiment d’actors tant d’alt nivell com de secundaris, amb noms tan il·lustres com: Tito Valverde, Miguel Rellan i Julieta Serrano; així com coneguts de la petita pantalla com Yolanda Ramos, Arturo Valls, Leo Harlem o Antonio Pagudo. Tots ells dins del seu corresponent paper han demostrat tenir l’ADN del bon cinema.

La veritat és que he vist altres i molt bones pel·lícules (com “Ocho apellidos vascos” o “Ocho apellidos catalanes”, entre altres), de manera que “Villaviciosa de al lado” forma part d’aquestes tantes altres que m’han agradat. I certament crec que seria una pena que no estigués seleccionada en el pròxim certamen dels Goya 2017.

Més cinema espanyol

En el món del setè art està demostrat que els “gegants” de les grans produccions americanes com la Century Fox o la Paramount segueixen dominant, ja no només els millors cineastes, sinó també a la majoria del públic que solen omplir les nostres sales de cinema . A dia d’avui, ens segueixen menjant la “torrada” i és per això que recomano veure més cinema espanyol. Val la pena.

*Text original en castellà

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *