DEL FRAME ARTESANAL AL PÍXEL DIGITAL

En els darrers temps està proliferant la tendència per part d’alguns estudis d’animació de produir versions en 3D de sèries emeses els anys 70 i 80 realitzades frame a frame (anglicisme que defineix cadascun dels dibuixos que componen una seqüència d’animació tradicional). Aquesta nova onada de remakes posats al dia de ficcions mítiques ha contribuït a que els nens d’avui gaudeixin amb els personatges que conformen l’imaginari dels seus pares.

POLLET PLANYÍVOL

Calimero és un dels personatges més entranyables i recordats per espectadors de diverses generacions. Aquest pollet va ser una creació dels germans Nino i Toni Pagot sorgida d’un encàrrec comercial per part de d’una marca de detergent italiana. La famosa cria d’au va debutar el 1961 en un curtmetratge publicitari en el qual Calimero (Batejat amb aquest nom en honor de l’església de San Calimero, on Nino es va casar), quan no ha acabat de sortir de l’ou, motiu pel qual porta la closca damunt del cap, cau en un bassal de fang adoptant el negre que el caracteritza. Al final de l’anunci, el pollet és trobat per una camperola que el renta amb el detergent publicitat, cosa que el torna blanc. La popularitat que aquest personatge de grans ulls blaus i tristos va assolir va propiciar l’estrena el 1972 d’una sèrie en què Calimero estava secundat pel pollet femella Priscila i l’ànec Piero, el qual pretén l’amor d’aquesta.

El 1992 Els germans Pagot van donar a llum una seqüela titulada Calimero i Valeriano, que a més de l’intrèpid  pollet verd amb casc de motorista (sempre amb una càmera de gravar en mà), també incorporava altres amics com Susy, una ànega d’ulls ametllats rere ulleres rodones que li té el cor robat a en Piero i Rosita, un pollet femella, novia de Valeriano.

El canal infantil Club Super 3 va estrenar el 23 de maig del 2016 una versió en animació 3D de les aventures tres pollets (es va prescindir del personatge de Rosita, així com el de Susy) en que el nom del presumit Piero, convertit en un amant de la velocitat, canvia per Pierrot.

BOIG PER LA LASANYA

El rabassut gat Garfield va néixer de les tires còmiques creades per Jim Davis el 1978, les quals van arribar a la petita pantalla el 1988 Garfield i els seus amics, sèrie de dibuixos que a més de les històries protagonitzades pel mixet devorador de lasanya, el seu amo John Arbuckley i el gos babau Oddie també incloïa una spin off titulada La granja de l’Orson amb el porc que dóna títol a la ficció, dues ovelles bessones; Wade, un ànec poruc i Roy, un gall fatxenda i bromista.

L’any 2008 el productor francès Phillipe Vidal va donar vida a una versió generada per ordinador de la sèrie titulada El show de Garfield, en què el personatge taronja, a diferència de l’original, aquí articula la boca en parlar.

L’ÒRFENA ALPINA

Nascuda de la ploma de l’escriptora suïssa Johanna Spiry el 1888, Heidi és la nena òrfena que ha donat peu a diverses adaptacions cinematogràfiques, com la protagonitzada per Shirley Temple als anys 30. No obstant, però la versió més popular de totes és la telesèrie anime concebuda pel mestre del gènere Hayao Miyazaki.

Estrenada a Alemanya el 1974 (a Espanya no va arribar fins el 1978), Heidi narra la història d’una nena òrfena de la qual es fa càrrec el seu avi, un ancià esquerp que viu en una cabana apartada en mig dels Alps suïssos, aïllat de la societat. En aquests paratges, la petita es fa amic de Pedro, un pastor de cabres i de Clara una nena postrada en una cadira de rodes. La senyoreta Rottenmeier és la institutriu encarregada de l’educació de Clara a la mansió on viu a Francfort.

El 2015 el canal Clan va estrenar una versió digital de la mítica sèrie animada produïda per Studio 100 de Bèlgica.

DOLÇA COM LA MEL

Un altre personatge icònic dels 70 va ser l’abella Maia, ficció animada realitzada per la productora japonesa Nippon Animation i emesa per la ZDF (sigles de Zweites Deustches Fernsehen o Segona Televisió Alemanya) entre els anys 1975 i 76. Sorgit del llibre infantil escrit per Waldemar Bonsels el 1912, aquest himenòpter amb trets humans viu en un rusc sota l’atenta mirada de Kassandra, l’abella reina. Els dos millors amics de Maia són l’abellot Willy i el pregadéus Flip, amb els quals viu un munt d’aventures, tot i que també es topa amb perills com el que representa l’aranya Tecla.

La productora Studio 100 va rodar, com va fer amb Heidi, una tanda de d’episodis en imatge tridimensional, que va propiciar una pel·lícula estrenada als cinemes el setembre del 2014.

LA INTEL·LIGÈNCIA PER DAMUNT DE LA FORÇA BRUTA

El 1974, la cadena ZDF va estrenar Vickie el víking, una sèrie d’animació clàssica protagonitzada per Vickie, un nen d’allò més espavilat que recorre al seu brillant enginy per solucionar qualsevol problema per difícil que sigui.

Vickie és el fill de Halvar, el cap de l’aldea de Flake, on transcorre la trama de la ficció.

Vickie sempre acompanya el seu pare i la seva tripulació en les incursions que realitzen per a saquejar com a bàrbars que són. La moral que transmet en cada episodi Vickie, el víking és que la força no n’hi ha prou per resoldre les dificultats.

El canal Super 3 va estrenar el passat 23 de desembre les peripècies renovades de les peripècies del petit geni víking.

UN INSPECTOR CLOUSEAU FET CYBORG

Entre el 1983 i el 1986 va estar en antena la sèrie de dibuixos animats Inspector Gadget, creada per DIC Entertainment. Inspirat en certa manera en l’inspector Clouseau de La pantera Rosa, Gadget és un policia peculiar, atès que té implants repartits per tot el seu cos anomenats gadgets que l’ajuden en les missions que se li en comanen per desbaratar els diabòlics plans de l’organització MAD. El seu líder és el malvat Doctor Gang, del qual només se’n veu la mà esquerra acaronant el Madgat i que acaba per clavar un cop de puny damunt la taula en veure pel seu monitor com les seves maquinacions se’n van en orris.

L’inspector Gadget acaba sempre acomplint les missions, però no pas per la seva astúcia, sinó gràcies a l’ajuda a l’ombra de la seva neboda Sophie, que té com a eines un llibre ordinador i un rellotge pel qual es comunica amb el seu gos Sultà, una mena de Mortadel·lo en versió canina que salva el sapastre detectiu de qualsevol perill.

El 2015 va arribar una versió en 3D, però com a una seqüela de l’original, en la qual una Sophie de 15 anys treballa com a agent en pràctiques del CGI en estreta col·laboració amb el seu oncle.

Les trames estan actualitzades no només per les tècniques d’animació aplicades, sinó també pel fet que Sophie ha reemplaçat els clàssics llibre ordinador i rellotge comunicador per una tauleta hologràfica.

Els clàssics fets a l’estil tradicional mai no moren mai i alguns reneixen per obra i gràcia de les noves tècniques d’animació per a que les noves generacions de nens i nenes gaudeixin com en el seu moment ho van fer els seus pares. I és que tot adult porta un nen a dins.

Text i dibuix: Jordi Riu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *