UNA VEU QUE VOL ENAMORAR

Ja fa molts anys que vaig abandonar una afició meva que precisament m’agradava fer perquè m’omplia la vida i tenia sempre l’alegria en el meu somriure. L’afició que tenia era la meva veu, però malauradament la vaig deixar apartada. Em sentia una mica malament perquè havia passat el temps i no l’havia tocada per res.

Moltes vegades quan ballo, em venen ganes de cantar. I fins i tot pels carrers canto, ja que penso que estic sola. Però no és així, hi ha molta gent. Per això intento no cantar i no pujar el to de veu, sinó em prendrien per boja.

Encara que vaig tenir una etapa molt bonica. Vaig cantar en una coral però va durar només un any. Així que em va donar per cantar a la dutxa i mon pare m’anomenava “Gorgoritos”. ¿I què passa si m’agrada cantar sota l’ aigua o a l’estar sola? És una facilitat que tinc i estic contenta. M’ encantaria tornar-ho a fer i no m’ importaria anar a un karaoke un dia. Però el problema és que sóc molt vergonyosa i quan estic de cara al públic em poso nerviosa i em sento poruga. Les multituds no són fetes per mi. Potser si es tractés de teatre improvisat, per mi seria genial perquè podria mostrar la veu dolça que puc fer.

DESITJOS

Jo tinc un desig personal sobre la meva veu. Si que és veritat que estic ansiosa per conèixer en Gerard Ibàñez, director de la coral Deu de veu que va guanyar una edició del programa Oh Happy Day. Per aquest motiu crec que és important conèixer-lo. El meu desig és de poder parlar amb ell, cantar junts i que em pugui ajudar vocalment. Tinc la veu trencada ja que no l’utilitzo mai i vull utilitzar-la d’alguna manera.

Espero que algú pugui coneixem com a persona i em valori pels meus coneixements artístics, i no com a la Beatriz poeta que coneixeu.

*Text original

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *