PERIODISTES DE PREMSA GUIONITZADA

Els mitjans d’entreteniment (còmics, llibres, cinema o telesèries de ficció) han representat el món del periodisme d’una forma més o menys rigorosa, tot mostrant el dia a dia dels professionals de la informació i com s’elaboren les notícies a la redacció d’un diari o revista (sempre ficticis).

EL REPORTER MÉS UNIVERSAL

El més famós de tots els reporters és l’intrèpid Tintín, creat pel dibuixant belga Georges Remi, més conegut pel pseudònim d’Hergé, el 1929. Aquest (suposat) periodista freelance, a través de diversos àlbums i en companyia de l’inseparable Milú ha viscut peripècies a diversos països d’arreu del món com el Marroc (El cranc de les pinces d’or), El Tibet (Tintín al Tibet), als Estats Units (Tintín a Amèrica), Austràlia (Vol 714 a Sidney) o fins i tot va arribar a la lluna (Objectiu: la lluna). De les aventures de Tintín se n’han fet pel·lícules de diversos estils: des de les versions fidels al traç i textura de les vinyetes originals, fins a una adaptació en imatge real. L’última versió és la filmada per Steven Spielberg el 2011 en animació capture motion, la trama de la qual recrea l’àlbum titulat  El secret de l’unicorn.

UN TAFANER MOLT NOSTRAT

La mítica i extinta factoria Bruguera va publicar una sèrie de còmics titulada El reportero Tribulete amb el rimant subtítol d’En todas partes se mete. Aquest peculiar periodista que treballa al diari El chafardero indomable es caracteritza per una estatura més aviat menuda i una llustrosa calba.

OLFACTE PERIODÍSTIC

Geronimo Stilton és una sèrie de llibres infantils creats l’any 2000 per Isabella Dami, qui va tenir un conflicte legal per haver utilitzat indegudament el nom registrat d’un tipus de formatge. El protagonista és el ratolí homònim, periodista del diari La veu del rosegador, que viu un munt d’aventures amb la seva família.

 

PERIODISME AMB GLAMOUR

L’animació tradicional ha albergat alguns professionals de la informació com és el cas de la sèrie Reporter blues, idea original dels germans Gino i Toni Pagot (creadors del mític Calimero). Ambientada al glamurós París dels anys 20, aquesta ficció animada està protagonitzada per Tony, una periodista que es guanya la vida escrivint per al rotatiu La voix de París. En companyia del fotògraf Alain, Tony investiga una aristòcrata anomenada madamme Lepenn, de qui sospita que podria estar al darrera d’una sèrie de crims.

DESCOBRIDOR D’UN DIAMANT EN BRUT

Entre els anys 1986 i 1993, al Japó es va emetre la sèrie anime titulada Yawara! (Cinturó negre a Catalunya) que narra la història de Yawara (Ginger) Inokuma, una jove amb un talent innat per al judo del qual renega, al menys en principi. Un bon dia, quan la judoka en potència és assetjada per un individu, instintivament  el llença pels aires. I just en aquell moment es trobava Kosaku Matsuda, periodista del diari esportiu Tot l’esport. El fotògraf Kamoda, qui acompanya Matsuda, dispara la seva càmera immortalitzant l’escena. El reporter projecta mitjançant un article seu la imatge de Yawara a tot el Japó. L’interès de Kosaku vers la jove promesa del judo primer és purament professional, ja que la veia com una mina que podria donar un impuls a la seva carrera periodística, tot i que aquest interès acaba entrant al terreny sentimental. Els sentiments de Ginger vers el redactor també són recíprocs.

PREMSA GROGA EN 35 MILÍMETRES

El 1974 es va estrenar Primera plana, film dirigit per Billy Wilder i protagonitzat per Jack Lemmon, Walter Matthau i Susan Sarandon. La trama segueix les peripècies de Hidebrand “Hiddy” Johnson (Lemmon) un periodista del diari Chicago examiner que està a punt de deixar la feina per a casar-se amb Peggy Grant (Sarandon). El rotatiu està dirigit per Walter Burns (Matthau), un personatge sense escrúpols disposat a passar per damunt dels principis d’informació honesta per tal d’aconseguir una sucosa exclusiva. Però el redactor en cap no està disposat a deixar escapar el seu redactor estrella. L’argument de la pel·lícula satiritza l’ambició d’alguns diaris que prioritzen vendre més exemplars que la competència en detriment del prestigi i l’objectivitat periodística.

LA VERITAT DE LA MENTIDA

El cineasta Jerry Schatzberg va dirigir el 1987 El reporter del carrer 42, en la qual el periodista Jonathan Fisher, interpretat per Christopher Reeve (curiosament va interpretar un altre redactor: Clark Kent a Superman) li ven la moto al director d’una revista que li pot aconseguir en exclusiva una entrevista amb un criminal. El problema però rau en que Fisher no en coneix cap, cosa per la qual n’ha d’idear un de fictici. Aquesta manca d’escrúpols li portarà conseqüències, atès que la invenció del reporter serveix com a tapadora per a un crim, de manera que el que comença sent un bluf esdevé realitat.

REDACCIONS A LA PETITA PANTALLA

El periodisme a la ficció televisiva ha estat present a una mítica sèrie Lou Grant, emesa als Estats Units entre el 1977 i el 1982. La producció, protagonitzada per Edward Asner, el personatge del qual fa referència el títol, està ambientada a la redacció del diari Los Angeles Tribune.

A Espanya, el referent de Lou Grant és la sèrie Periodistas, una ficció coral protagonitzada per José Coronado, Álex Angulo i Alícia Borrachero, entre altres.

Periodistas va ser emesa per Telecinco entre el 1998 i 2002 i descriu els avatars quotidians de l’equip de redactors del rotatiu Crónica Universal.

Les ficcions descrites en aquest article representen l’ofici d’informador a partir d’un guió inventat, però el cert és que el guió del periodisme real l’escriu la realitat quotidiana.

*Text original

One Comment on “PERIODISTES DE PREMSA GUIONITZADA

  1. Yo me acuerdo mucho de Reporter Blues, me encantaba.
    Eso si, de Cinturón Negro también.
    Eran una pasada.
    Pero mi corazón va para Tony, que es extraordinaria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *