Quilos: dificultat d’integració i de salut

L’obesitat a dia d’avui comença a ser un factor condicionant prou important ja sigui en un àmbit infantil o adult. Molts us preguntareu, a què es deu tot això? La resposta és fàcil i curta.

La vida diària que portem és altament estressant, anem contra rellotge i molts cops ens pensem que el dia té 48 hores. I per si això és poc, volem abastar més del que podem fer en tot un dia.

Un dels factors també molt important és l’alimentació. No tenim temps per cuinar i quan el tenim, estem cansats per posar-nos a la cuina. Mai és un bon moment per estar gaudint d’un plat que després pot ser molt gratificant per haver-lo fet un mateix. També algunes vegades acabem menjant precuinats, que no són tant sans com els fets a casa.

També voldria comentar que el com mengem és un factor important en l’obesitat i el sobrepès:  com masteguem, quantes hores emprem per menjar adequadament i fer la digestió…

Creix l’obesitat infantil

El Periódico fa una comparativa respecte l’obesitat infantil i el sobrepès entre Espanya i els Estats Units i afirma que l’obesitat infantil o sobrepès a casa nostra supera la nord-americana entre les edats de 3 i 5 anys. Rafael Casas, director de la Fundació Thao, comenta i destaca que en aquestes edats tan prematures és molt important preveure l’obesitat infantil. Casas es basa en l’informe presentat el passat dimecres dia 16 de maig a partir d’una mostra de 38.008 nens i nenes d’entre 3 i 12 anys, un informe dels mes extensos fets a Espanya sobre aquest àmbit. L’estudi reflecteix que un 23,5% dels nens i nenes entre 3 i 5 anys tenen obesitat o sobrepès. El percentatge s’eleva al 30% en el cas de tota la població infantil estudiada: un 21,7 té sobrepès, i un 8,3 té obesitat.

L’excés de pes no només representa una dificultat d’integració, sinó que comporta riscos per a la salut i disminueix l’esperança de vida: diabetis, hipertensió arterial, aparició de varius, apnees, artrosis, infertilitat o incontinència urinària, entre moltes altres malalties.

Ser obès surt més car

L’obesitat no ha de ser un condicionant negatiu, tal i com es desprèn d’algunes pràctiques discriminatòries com la de l’aerolínia United Airlines que feia pagar un seien doble o un de classe preferent a les persones obeses que no es podien cordar el cinturó de seguretat.

Un altre exemple és el dels funerals. Les persones obeses no hi caben en un taüt estàndar i s’ha d’ampliar l’ample del fèretre. Això implica que no entrin en el nínxol del cementeri de forma normal i molts han optat per llogar dos espais continus. És a dir, pagar el doble.

En conclusió, no hem de descriminar una persona pel sol fet de tenir obesitat o sobrepès. Els hem d’integrar amb normalitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *