Només els productes s’etiqueten

Vivim condicionats per una societat molt poc inclusiva. Hem aconseguit etiquetar tot el que ens rodeja per poder-ho classificar d’una manera molt poc tolerant. Per exemple, pel que fa als gustos musicals i la forma de vestir. Si veiem una persona amb pantalons ajustats, melena i samarreta negra l’etiquetem com a heavy. Si veiem una persona amb cadenes i una cresta al cap se’l classifica com a punk. Si en veiem una altra amb pantalons d’agulla, camisa i pentinat amb la ralla al costat, li diem clàssic. No ens aturem a conèixer les persones i les jutgem pel seu físic o manera de vestir.

No som capaços d’acceptar que hi ha gent que és i té diferents gustos, que possiblement siguin oposats als nostres. Això no és pas dolent, sempre i quan es respecti i es toleri.

¿Per què hem de ser tan intolerants a lo diferent a nosaltres i excloure-ho, separar-ho i evitar-ho per no conèixer-ho i acceptar-ho? Com a mínim, hauríem de saber que existeix i a la vegada, ser conscients per respectar-ho.

Som capaços de no excloure, tolerar i deixar fer a lo diferent? Per què no?  Tenim por a ser rebutjats o no valorats per qui ens rodeja?

Personalitat pura

Molts cops ho he parlat amb amics meus i personalment he arribat a la conclusió que no sabem tenir una personalitat pura degut al condicionant que ens rodeja: la SOCIETAT. Acabem vestint-nos o pentinant-nos igual que les altres persones per por a ser rebutjats o exclosos d’un grup. Conec una pel·lícula que ho reflecteix molt clarament: La ola.

¿Per què no a lo diferent si a la vegada enriqueix a la gent?

*Text original

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *