El cercle que ens ajuda a viure independents

En un altre article he explicat el que és per mi la vida independent, més coneguda com el servei  «Me’n vaig a casa», que és el programa de suport a la pròpia llar. Sempre que explico en què consisteix  és per animar a les persones amb Síndrome de Down o altres discapacitats intel·lectuals a que formin part del programa.

Però el que avui vull explicar és com funcionen les reunions del cercle en les quals els usuaris que estem fent vida independent som el centre. És a dir, giren al voltant de nosaltres.

Els cercles estan formats per persones de confiança triades per nosaltres. En aquestes reunions hi ha  llibertat d’expressió: tothom pot pensar, opinar i parlar amb tota la confiança del món i sense la por de bloquejar-te i quedar-te en blanc, com em passava al principi. El més important és que no ens jutgen. Les persones del nostre cercle respecten les nostres decisions.

Aquestes reunions del cercle permeten organitzar els nostres suports naturals. Organitzo les meves vacances, els viatges amb el grup d’amics, els cursos que faré l’any vinent, com celebrar aniversaris i altres festivitats,  el sopar de Sant Joan, etc. A més, tractem temes d’interès com tràmits burocràtics, qüestions mèdiques , horaris de suport, la CPAP (que és un dispositiu respiratori per prevenir apnees durant les hores de son) i quantes hores estem amb el dispositiu i a quina hora hem d’anar a dormir per complir amb les hores de son amb l’aparell en marxa.

Contacte amb les famílies

Aquestes reunions són un altre punt de contacte amb les famílies, a part de les trucades telefòniques. En aquestes reunions del cercle posem cara i ens coneixem en persona quan hi ha canvis amb les persones de suport.

La intenció d’aquestes reunions de cercle és organitzar els suports naturals i informar a les nostres famílies del que fem, però mai perquè ens diguin el què hem de fer i el que no.

En definitiva, serveixen perquè quan nosaltres prenem les nostres decisions es respectin. M’acullo al meu dret a decidir.

*Text original

Foto: Cristina Moral

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *