PÀNIC DARRERE EL TELÓ

Diuen que sóc una persona molt oberta, molt trempada amb tothom. Jo sempre dic que tinc un do, que és el do de gents que el vaig descobrir a l’escola de jardineria. Però reconec que tinc una altra cara, i no és la del somriure.

Quan pujo a l’escenari sóc un altre. Em torno més seriosa i no em ric ni per casualitat.  Es podria dir que tinc pànic escènic i encara que m’estudiï  molt un paper, no se’m queda.

Potser deu ser perquè no se’m dóna bé.  No valc per l’escena perquè la veu em tremola. Un altre cosa que també em passa és que sembla que tingui nervis d’acer, però no és així. Dins meu sóc un sac de nervis. Normalment jo no paro quieta i haig de moure’m per diferents llocs. En canvi, en el teatre tinc tendència a amagar-me darrere les cortines.

Amb el pas dels anys, no ho he pogut solucionar. M’agradaria molt treure-m’ho, perquè em perjudica.  I no vull que em passi!

I quan exploto a fer pallassades (en altres paraules, fer el mico) és a casa, a la intimitat. Com potser això? En tot cas, això s’hauria de fer al teatre, i no a casa. En canvi, a mi, em surt al revés. Com potser que jo sigui tan tímida en el teatre, i desprès quan arribo a casa em surt el còmic de dins meu?

Crec que sóc la pedra i el foc. Les dues cares! I a mi m’ ha tocat, quin remei. No puc fer el que m’ agradaria fer.  Quina pena! La festa tururut! A la capa i espassa.

UNA ACTRIU VULGAR

He estat a diversos teatres, i no sabia com relacionar-me amb el públic. Una vegada em van posar una cançó i semblava com si el meu cor s’encongís dels nervis. Veia la gent i em bullia la sang. Jo no sabia si ho estava fent bé, i estic segura que estava actuant com un personatge de Bugs Bunny. Aquí teniu l’actriu de primera! Si no arriba a ser per les llums, hagués desaparegut com per art de màgia. Així que vaig optar per mirar el terra i al final vaig sortir cames ajudeu-me!

Senyors, us puc assegurar que vaig sortir de l’escena com un coet de foc.  Però malgrat tot, aquest any vull afrontar aquest repte i pujar a l’escenari sense por.

*Text original

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *