UN LLIBRE DE PARAULES VORA EL MAR

Llegiré un llibre tot ple de versos,

de paraules desgastades,

de fonts de xocolata calenta

farcida de fruita.

Llegiré un llibre de vidre al vent.

Tot seriós m’ inclinava

amb aigües velles,

en un racó bell.

Les onades em cantaran alegres,

la marinada m’acaronarà lleugerament

com una sirena de vel.

Recolliré les lletres

en un so de nadal, resplendent.

L’absència m’ha trencat

i m’ ha fet vell.

Quin vaixell que sóc

compromès en portar un llibre de paraules,

llegibles en una sonata d’hivern.

Contemplaré la brava marina

com un mar poètic,

brillant al sol de l’est.

Que vingui l’estrella,

Que vingui el Nadal,

Que vingui la fragància salada

en el nostre cos,

en la nostra ment,

en la nostra mirada

d’aquella rosa fugissera

que estimava en aquest vaixell.

La portada d’aquell llibre

no l’oblidaré mai.

Era com pètals de lluna

en un ventall de mar.

M’ompliré d’ella com l’escuma,

com els llençols penjats

i miraré aquest llibre a la lluna

on les paraules cremaran.

Se’ns posarà a la pell

com un tros de vidre,

i ens estimarà,

ens acaronarà,

ens vindrà com besades de foc

en un penya-segat.

Vindré a la lluna,

vindré en aquell llibre estrany

on tot és Nadal,

marina,

Reis,

sultans,

sirenes,

pirates,

princeses

i dracs.

Tot ha sigut enyorança

en un esclat d’amor.

Així que digues-me

descendent de mar,

¿Quin és el romanç

que podré llegir vora la platja,

vora el mar?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *