Parlant amb el cor

Escolta el meu cor, sent el meu batec a prop teu amb el mateix ressò de la brisa del vent que va i ve com l’onatge del mar.

Amb la mateixa dolçor dels bombons és com sento els teus petons en els meus llavis. Sent els meus com foc al teva pell llisa. Cremen les teves galtes ansioses per ser besades amb la mateixa delicadesa que t’acaricien les meves mans.

Només amb la teva fragància m’imagino un somriure que dibuixa un arc de sant Martí al cel. I amb la teva mateixa mirada resplendeix aquesta bella alba del sol entre els núvols.

Aquesta suau melodia que a través del silenci, des de les ombres del meu interior m’envolta en les seves notes musicals…  Aquesta és la teva més suau veu que em fa arribar aquesta cançó de campanetes celestials fins les orelles.

Anem junts de la mà, anem obrint camí a l’eterna felicitat, aquella on les nostres ànimes van unides tota la vida. Amb aquest amor tan pur que s’impregnen en els nostres desitjos amb la mateixa intensitat del primer dia.

Des de la mateixa llunyania, allà on neix l’horitzó amb la calor de les dunes del desert que es va enllaçant amb la freda nit de l’univers… Allà ens trobarem, allà t’estaré esperant, pensant en tu jo seré, mentre et vaig parlant amb el cor.

One Comment on “Parlant amb el cor

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *