Benvinguts a casa meva!

Notes sobre la vida independent

El 2013 jo vivia a Sarrià amb una companya de pis gràcies al Programa de la vida independent de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD).

A casa, faig les tasques: posar la rentadora, planxar, estendre la roba, cuinar, fer el llit … Faig moltes coses sola. El suport de la vida independent m’ajuda a administrar els diners, fer la comprar i més coses. Ve cada dia laborable un parell d’hores.

Els meus pares m’acompanyen al metge i a comprar els medicaments.

Crec que el programa de la vida independent és útil perquè ens ajuda a viure sols.

De pis en pis

He viscut en tres pisos diferents. El contracte de lloguer de Sarrià es va acabar i vam haver de buscar un altre pis. Al final el vam trobar a l’Eixample i vam fer la mudança. Al cap d’uns anys se’ns va acabar el contracte i vam haver de buscar un altre pis. Aquest cop a l’avinguda Tarradellas.

Estic molt contenta d’haver fet aquest pas. Ha estat molt important per a mi. Me’n vaig anar a viure sola amb 27 anys. Ara tinc 35 i segueixo vivint amb la mateixa companya de pis. La nostra relació és molt bona.

M’agrada molt viure independent i, per exemple, aprendre i cuinar. Si t’agradaria viure independent, no tinguis por de fer el pas. És molt important demostrar als pares que no tenim por. Feu com jo: no tingueu por i proveu-ho.

*Text original en castellà

4 Comments on “Benvinguts a casa meva!

  1. Tuve la oportunidad de conocer la casa de Clara y de su compañera de piso. Ellas muy amablemente abrieron las puertas de su casa para mostrarme su día a día. Sin duda alguna es un claro ejemplo de los beneficios y oportunidades que genera el servicio de vida independice de la FCSD. Maravilloso!

  2. Desde el primer día que se hizo la inauguración de la primera casa que tuvieron la Jenny y Clara Hervás son dos chicas que les llegué a conocer muchos años en la entidad. Me parece muy bien que ellas se quieran independizarse. A pesar de la opinión que yo pueda tener, otro concepto distinto pero, yo igualmente respeto que ellas se quieran independizarse. Si ellas se consideran que realmente son capaces de estar solas yo igualmente les doy todo mi apoyo y que sigan hacia adelante.
    Y para mi opinión sobre de ellas considero que con los años que las conozco siempre han sido muy especiales y siempre han querido la independencia, aunque para mi lo vea muy relativo.
    Siempre han querido separarse de la vida del hogar de sus padres.

  3. M’agrada molt viure inependent.
    Me gusta la experiencia de vivir solo.
    Ha sido difícil pero no es complicado y ahora soy muy feliz.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *