SONARÀ LA CAMPANA DE LA VEU

Quan la veu és dolça, sedueix com una caramella

Volant com una fulla al vent.

L’escoltes en silenci, en calma,

Pensant en un dolç caramel

regalimant entre la llengua i les dents.

És tan profunda, tan càlida,

que t’atrau com un príncep encantat,

mullat des de el tors fins a la cara.

És tan sensual que et vols endinsar en ella

I banyar-te a dins, com una ploma xopa en aigua.

Quan la veu és dolça, i s’ escampa com si res.

Ja captiva gegant com una flor de campana

Portada en un bernat pescaire.