CADENAT AL MAR

Trencava la mar
Quan te n’havies anat,
Trencava la mar,
Quan havies tancat el cor.

Trencava la mar;
Les onades,
Les barques.
Just quan t’havies lligat les mans.

Trencava la mar
Quan et posaves les manilles,
amb cadenat i clau.

Trencava la mar
Quan les gavines cantaven
I tu escoltaves aquell so
A l’aire.

Trencava la mar
Quan ballaves amb les manilles.
Semblava que fossis,
Una presonera antiga.
Però no tinguis por,
Te les trauràs de seguida
Perquè saps que son de mentida.

Trencava la mar
Quan et submergies,
En les ones de la platja
Amb el teu cabell daurat,
A plena llum del dia.

Trencava la mar
Just quan la miraves encuriosida,
Nadaves,
Bussejaves embadalida.
I el vent et feia carícies.

Trencava la mar
Fins que el meu oxigen,
És talli en un parpelleig d’ ulls.

Serà remot ho sé;
Però trencava la mar
I la meva veu,
En ales d’un vers màgic
I diré adéu,
En un moviment de coll i de cap.

Així, doncs, trencava la mar
Fent poesia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *