EL GRAN PROBLEMA DE FONS

L’activitat humana ha fet dels mars i oceans del planeta un vast abocador. Mentre les bosses i envasos de plàstic envaeixen la superfície, les aigües fecals sense tractar de molts col·lectors, contaminen el fons. No obstant, però, hi ha un focus de contaminació marina que no es té gaire en compte: els diversos vaixells enfonsats als llits oceànics.

EL COSTAT MÉS BRUT DEL BEL·LICISME

Les guerres que s’han lliurat al llarg del segle XX s’han cobrat un alt preu en vides humanes i danys materials. Però els conflictes bèl·lics han causat també un gran impacte en el medi ambient. Molt probablement, la imatge que millor il·lustra les repercussions ecològiques de les conteses és la d’un cormorà (au aquàtica) impregnat de petroli. La causa radica en la taca de cru que va embrutar les aigües del Golf Pèrsic per la guerra lliurada entre els anys 1990 i 1991.

Retrocedint en el temps fins la Segona Guerra Mundial, descobrim que un grapat de destructors de guerra van ser enfonsats (n’hi ha 6300 disseminats per les costes d’Europa, Nord-Amèrica i el Japó) en les batalles navals esdevingudes.

Aquests navilis, però, suposen una greu amenaça per als ecosistemes marins. El pas de més de setanta anys ha propiciat que els vaixells de guerra jacents als llits marins s’hagin malmès progressivament per l’oxidació.

Aquest deteriorament metàl·lic afecta especialment els dipòsits de fuel, el que provoca fuites de combustible que arriben a la superfície en forma de taques viscoses.

IGNORAR ABANS QUE ACTUAR

Una de les zones més perjudicades per la contaminació marina és la badia de Gdansk, a Polònia. En les seves profunditats de la qual es troba el buc-hospital Stuttgart, enfonsat l’octubre del 1943.

El biòleg marí Benedykt Hac va provar de conscienciar les autoritats competents (entengui’s en el sentit estrictament burocràtic) sobre el perill latent sota les aigües del mar Bàltic.

No obstant, però, dites autoritats no semblen gaire predisposades a actuar i donen llargues a la qüestió.

Als Estats Units, la NOAA (Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica en l’acrònim anglès) va alertar sobre una inquietant descoberta. Es tracta del buc de càrrega Coast Trader, encallat sota la costa de l’estat de Washington. Tanmateix, això sembla no inquietar el govern nord-americà.

PRESERVACIÓ A TOTA COSTA

En el pol oposat es troba Noruega, l’única nació del món compromesa amb la preservació de les seves costes. Cal tenir en compte que al front costaner del país d’Europa més endinsat al Cercle Polar Àrtic s’hi va lliurar la major ofensiva marítima de la Segona Guerra Mundial.

El 1940, en el transcurs de la batalla de Narvik, estratègica en els plans d’Alemanya per dominar Europa, 900 navilis de combat se’n van anar en orris. Entre ells es troba el destructor Z2 Georg Thielle, abatut l’abril del 1940.

La principal preocupació de les autoritats noruegues és evitar que el combustible vessat per la corrosió no arribi als fiords. Per neutralitzar les fuites de fuel, un equip d’experts duen a terme un cop per setmana tasques buidat dels tancs contenidors.

LLEGAT ENVERINAT

Les conseqüències més devastadores de l’incessant flux de carburant provinent dels naufragis les pateixen la fauna aquàtica de les zones afectades. Molts peixos de les aigües contaminades per hidrocarburs ingereixen els components químics. Això contribueix a que molts d’ells morin o esdevinguin tòxics, fent-los inadequats pel consum humà. Aquest problema mediambiental afecta a les aus que tenen el peixos com a font d’alimentació.

Els mars i oceans de la Terra representen el 75% de la seva superfície i es l’origen de totes les espècies (la humana, inclosa). No obstant, però, en les seves profunditats, hi ha varades 6300 bombes de rellotgeria. El gran problema de fons no són les conseqüències que pot comportar que s’arribi al final del compte enrere, sinó la nul·la predisposició de la gran majoria dels líders mundials per aturar-lo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *