ATRACCIONS D’AIGUA PASSADA

L’estiu 2019 ja és història. Durant els mesos de canícula, els parcs aquàtics són una opció d’oci per a molts, sobre tot famílies. Un cop finalitzada la temporada estival, si no tots, molts d’aquests recintes tanquen fins la següent primavera. No obstant, però, n’hi ha que van tancar les portes per a no tornar a obrir mai més.

Les causes que els van conduir a la clausura definitiva van ser diverses. Des d’inversions no amortitzades fins a tràgics accidents, els quals van provocar una percepció d’inseguretat.

Aquests complexos lúdics es troben actualment en un evident estat d’abandó, amb piscines buides o amb aigua estancada. La vegetació silvestre envaeix les instal·lacions, com si la natura reclamés el terreny que li havia estat arrabassat pel domini humà.

PARADÍS DESSOLADOR

Sitges és famosa per acollir cada octubre el Festival Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror. No obstant, però, a la localitat del Garraf, es pot trobar un escenari digne d’una pel·lícula de terror apocalíptic. L’Aquàtic Paradís, un parc recreatiu que va gaudir d’un esplendor efímer, va tancar el 1993, als dos anys de la inauguració.

Un succés fatal, en què un nen va morir al ser succionat per un generador d’onades artificials, va precipitar la clausura.

 

D’ATRACCIÓ LÚDICA A ATRACTIU MORBÓS

A vuit quilòmetres del municipi danès d’Aarup, es troben les restes del parc aquàtic Fun Park Funnen. El també conegut com a Funnen Summerland va ser inaugurat a mitjans de la dècada de 1980.

A banda de les piscines i tobogans, el parc oferia l’opció amb passejos amb cotxes moguts per control remot. No obstant, però, el grup inversor liderat per Leif Bork Christiensen, propietari del Fun Park Funnen, es va declarar en bancarrota.

Des del tancament, el 2006, el que va ser una atracció lúdica, ha esdevingut un atractiu per a fotògrafs i vàndals. De fet, va ser l’escenari escollit el 2012 per la banda de hard-rock Malrun per a una de les seves actuacions.

UN MÓN DE DIVERSIÓ EN RUÏNES

A la ciutat japonesa d’Izunagaoka es va obrir el parc aquàtic Sports World el 1988.

Tanmateix, els ingressos obtinguts per la venda d’entrades al recinte no van amortitzar la inversió realitzada. Aquesta situació financera va conduir Sports World al tancament el 1996.

Tot i que el complex aquàtic va ser enderrocat el 2010, encara se’n mantenen drets alguns dels edificis, així com l’aparcament.

UN OASI D’AVENTURA PRETÈRITA

Al bell mig del desert de Mojave (Califòrnia), a tocar de l’autopista Interestatal 15, hi va existir un oasi ideal per a l’aventura. Es tracta del desaparegut campament Lake Dolores Waterpark, inaugurat el 1962, i ubicat a la riba d’un llac. Era un indret freqüentat pels amants al moto-cross.

Amb el pas del temps i la incorporació de noves atraccions, aquell campament va esdevenir un parc aquàtic. El complex va viure el seu apogeu entre els primers anys 70 i mitjans dels 80 del segle passat. Amb la crisi, Lake Dolores Waterpark es va veure obligada a plegar veles a finals de la dècada de 1980.

EMOCIONS AMB AIRE VINTAGE

El pretèrit Lake Dolores Waterpark va ressorgir el 1998 com un complex remodelat sota el nom de Rock-A-Hoola Park. Tant les atraccions com els edificis de serveis recreaven l’essència de la mítica Ruta 66 dels anys 50 i 60.

No obstant, però, la història del Rock-A-Hoola Park va tenir un episodi negre. El 1999, un empleat del recinte lúdic es va llançar per un dels tobogans, quan a la piscina no hi havia prou aigua. Com a conseqüència, el treballador va quedar paralític, circumstància per la qual, va rebre una indemnització per valor de 4,4 milions de dòlars.

Aquesta suma va suposar un sever greuge econòmic per a l’empresa gestora del parc, portant-la al caire de la fallida.

La fi de Rock-A-Hoola Park va arribar al cap de poc temps.

 

REOBERTURA EFÍMERA

El 2002, el parc aquàtic de temàtica vintage va reobrir com a Discovery Waterpark, el qual representava  una aposta innovadora. Malgrat tot, el nou complex amb prou feines va estar en funcionament durant dos anys, fins la clausura definitiva el 2004. El futur del parc aquàtic passava per la seva reconversió en un campament destinat a joves en situació de marginació social.

Malauradament, però, la iniciativa no va prosperar.

DISNEY WORLD TAMBÉ ES MULLA

El 20 de juny del 1976, la multinacional Disney World va inaugurar a Florida el seu primer parc aquàtic, el River Country. La seva decoració evocava la natura en la seva forma més salvatge. Entre les diverses atraccions que el complex abastava, hi havia un pou d’aigua al més pur estil Huckleberry Fynn.

No obstant, però, durant els anys 80, la reputació del recinte va estar en tela de judici per una sèrie de sinistres infantils. El 1980, un nen va morir d’una infecció causada per una ameba. El 1982, Howard Poeppke, un nen d’onze anys, va perdre la vida en ofegar-se en una atracció d’aigües ràpides apta només per a nedadors experimentats.

El 1989, un altre menor, Christopher Staff, va trobar la mort, també per ofegament.

ECLIPSAT PER DOS NOUS PARCS

El 1989 va començar el declivi del River Country, causat per l’obertura d’un nou parc, el Typhoon Lagoon, molt més gran. Per acabar-ho de rematar, el 1995, es va inaugurar un tercer complex encara més extens: Blizzard Beach. En comparació amb aquests dos megaparcs, el River Country s’havia quedat obsolet. Davant d’aquest panorama, el primer recinte aquàtic de Disney World va abaixar la persiana el novembre del 2001.

S’esperava una reobertura l’abril del 2002, però no va poder ser (els atemptats de l’11S va influir considerablement).

A molts, els deu venir al cap imatges de piscines amb tobogans atestats de grans i petits. Els evocarà les rialles i xiscles de gent capbussant-se i xipollejant en unes atraccions d’aigua passada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *