CEL D’ESTRELLES ROMÀNTIQUES

Quan cantaré boja a plena lluna blanca?

Escoltaré l’udol del llop en aquella nit tancada,

Morta i romàntica.

Escolto la música dels grills en marxa,

El so precís de l’aigua.

Veuré com les estrelles brillen en aquell cel de tapís

Ple d’ombres pesades.

Encara no s’havien esvaït.

Eren com onades dibuixades en llapis.

I noto el cercle nocturn que m’atrapa

Com un druida volant pel meu darrere.

I no sentia por!

Portava una lot i estava amb els ulls ben oberts

Com dos globus terraquis.

No veia cap canoa per escapar-me

I anar-me’n endins, fins arribar al mig

On desperten les flors daurades

I acariciava cada pètal com una simple arpa.

Era el meu circ per somniar, sospirar,

Estesa a terra i comptant estels a l’aire.

Era el meu llit de de llumins i llàgrimes,

On la rosada cau com gotes de sal esmicolades.

És el meu amor en calma.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *