DOS RELATS MATERIALITZATS EN FORMIGÓ

Què passa quan dues arts com la literatura i l’arquitectura es donen la mà? En altres paraules: què passa quan els plànols de disseny d’un edifici s’emmirallen en una novel·la o un poema? En les següents línies es dona resposta a aquesta pregunta a través de dos dels exemples més paradigmàtics.

MODERNISME DANTESC

Ubicat a la cèntrica avinguda de Mayo de Buenos Aires, hi ha el Palacio Barolo un gratacels modernista d’oficines. L’immoble és obra de l’arquitecte Mario Palanti, qui en el disseny va retre homenatge a La divina comèdia, l’obra magna de Dante Alighieri. L’estructura del Palacio Barolo consta de 22 pisos, tants com versos componen el poema.

Segons aquesta concepció arquitectònica, les quatre primeres plantes evoquen allò anomenat Infern. La part compresa entre els pisos 5 i 14 representen el Purgatori, mentre que els vuit restants simbolitzen el Paradís, incloent l’Empíreo, una al·legoria celestial. L’edifici, d’influència estilística parisenca, és més alt pel terç central que pels dos laterals.

LA DIVINA RÈPLICA

Inaugurat el 1923 i declarat Bé d’Interès Cultural el 1997, el Palacio Barolo va ser el primer edifici de la història forjat en formigó armat. Tanmateix, Mario Palanti en va construir una rèplica a Montevideo. Es tracta del Palacio Salvo, acabat el 1928 i emplaçat a la confluència de la plaça de la Independència amb l’avinguda 18 de Julio de la capital uruguaiana.

El Palacio Salvo és idèntic al seu “bessó” argentí en tots els aspectes: arquitectura, la qual fusiona  Modernisme, Art Déco i Eclecticisme, i altura (100 metres).

LITERATURA UTÒPICA FETA ARQUITECTURA ATÍPICA

A 10.000 quilòmetres de Buenos Aires, concretament a Sant Just Desvern es troba el Walden7, un singular complex d’habitatges concebut per Ricard Bofill. A l’hora de dissenyar l’obra, l’arquitecte es va inspirar en la novel·la de ciència-ficció utòpica (descriu una societat ideal lliure d’odi i enveges) Walden2, de Burrhus Friederick Skinner.

El conjunt es compon de divuit torres de formes sinuoses connectades entre si amb columnes semicilíndriques.En elles s’integren les finestres dels seus 442 apartaments disposats en setze pisos.

Una altra peculiaritat del Walden7 radica en la silueta del conjunt. El bloc frontal adopta un forma d’”M”, mentre que el posterior dibuixa una doble “O”.

 

CIUTAT INTERIOR

El Walden7 és en sí mateix una mena de ciutat autogestionada (concebuda com la Ciutat de l’espai). L’interior està constituït per un laberíntic entramat de passadissos que convergeixen en set patis (d’aquí el nom del complex). Els passadissos porten noms de personatges tan cèlebres com Chaplin, Marx, Kafka o Einstein.

No obstant, però, el resident més il·lustre que el Walden7 hagi tingut mai és l’escriptor i poeta José Agustín Goytisolo. De fet, un dels seus poemes està dedicats al complex.

Al pàrquing del mateix hi ha plasmats versos de Goytisolo a manera de llegat.

Pel que fa l’estètica, les parets del Walden7, tan interiors com exteriors, llueixen un vermell argilós. Tanmateix, les zones comuns estan revestides amb un enrajolat blau intens per a distingir-les de la resta.

PROJECTE INCOMPLET FORJAT SOBRE CIMENT

El Walden7 es va gestar el 1970 al Taller d’Arquitectura, fundat pel mateix Ricard Bofill. No obstant, però, la maqueta del projecte concebut per l’arquitecte comprenia un segon conjunt de blocs (diferia en la disposició respecte al que aquí ens ocupa) que no es va arribar a materialitzar.

El Walden7 es troba assentat en uns terrenys que antigament va ocupar una fàbrica de ciment, de la qual es conserva la xemeneia com un vestigi.

Les instal·lacions industrials van ser enderrocades el 1973 per donar pas la construcció del singular complex, el qual va ser completat el 1975 (va coincidir amb l’acabament de les no menys icòniques torres Symbol d’Esplugues de Llobregat).

Tan el Palacio Barolo com el Walden7 demostren que la literatura és més que una font argumental per al cinema i la televisió. També ha donat forma a edificis. Si Dante Alighieri i B. F. Skinner encara fossin vius, estarien complaguts de comprovar com els seus respectius relats s’han vist materialitzats en formigó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *