Els meus deu anys de vida independent

El dia 2 de novembre compleixo 10 anys vivint la vida independent amb el programa “Me’n Vaig a Casa” de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD). Me’n vaig anar de casa els meus pares perquè jo volia fer la meva vida i no estar sempre amb la família.

He estat de pis en pis, en 3 diferents i sempre amb la mateixa companya de pis. Compartim les tasques de la casa. Cuinem les dues: la meva companya fa el menjar i jo, el sopar. Intentem que els àpats siguin equilibrats.

La persona de suport del programa de vida independent ve a casa i ens ajuda a treure els diners del caixer, fer la compra, decidir el menú, etc.

Donar el pas

Els meus pares tenien por que jo visqués sola. Em van deixar fer aquest gran pas perquè van dir que “la meva filla vol fer la seva vida i és capaç de tot”.

Vull recomanar a les altres persones, famílies o tutors que facin el pas, que no tinguin por i confiïn en els fills perquè poden viure sols.

Jo tinc experiència. Des que vaig començar a viure sola fins avui he canviat en la meva actitud i em porto millor amb mi mateixa i amb els altres.

Estic feliç de conviure amb la mateixa persona. És important donar el pas perquè les famílies i la societat sàpiguen que podem viure la nostra vida de forma independent com tothom.

Viure independent, un dret

Tots tenim dret a viure independent. Ho diu la Convenció internacional de les Nacions Unides sobre els Drets de les persones amb discapacitat en l’article 19: dret a Viure amb independència i a formar part de la comunitat.

Estic orgullosa d’haver fet aquest pas. Sóc molt feliç.

*Text original en castellà

One Comment on “Els meus deu anys de vida independent

  1. Hola Clara te queda muy bien el peinado de la foto y me alegro por tus 10 años de convivencia y espero que sean más. Si necesitas algo dímelo, ¿vale?
    Un abrazo muy fuerte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *