Mari-Klose, nova presidenta de l’IMPD

El 3 d’octubre vaig assistir a la primera reunió, després de les vacances d’estiu, del Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), per seguir amb la meva tasca com a Vocal.

Nova presidència

L’ordre del dia era presentar-nos la nova presidència i les noves línies de mandat; l’avantprojecte de pressupost 2020; els projectes d’inclusió laboral i les noves propostes d’habitatge.

La nova regidora i presidenta de l’IMPD pel nou mandat es diu Margarita Mari-Klose. Ha dit que el marc ha de ser la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat i l’Agenda 2030 de la ONU, igual que defensem nosaltres a l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta.

Les línies de mandat són el dret a la ciutat (transport i habitatges accessibles i disseny universal de tot el que es faci a Barcelona); autonomia personal i vida independent amb objectiu de tancar les institucions; aprovar un pla d’accessibilitat universal; enviar una carta a l’ONU demanant fer un dia mundial de l’Accessibilitat i la més ambiciosa fer de Barcelona la ciutat accessible de referencia.

La nova presidenta ha destacat com a nous reptes millorar l’accessibilitat cognitiva i comunicativa i treballar en un nou model d’assistència personal.

Esta pendent veure com s’acrediten les persones com a assistents personals i un Decret de l’Estat, així com una ordre de la Generalitat també sobre l’assistència personal.

Eleccions a tocar

En la resta de punts de l’ordre del dia han fet una previsió de pressupost pel 2020, on hi ha una partida especial per les eleccions que tornen a ser al juny 2020. Jo vull continuar com a vocal per la Discapacitat intel·lectual així que hauré de presentar una nova candidatura.

Feina i habitatge

Els dos últims punts han estat projectes d’inclusió laboral, entre els qual destaco que oferiran a l’ajuntament 53 places per la discapacitat intel·lectual (2% oferta pública).

Sobre l’habitatge han tornat a parlar de pisos accessibles i adaptats i els he hagut de tornar a recordar que el col·lectiu que jo represento, les persones en situació de discapacitat intel·lectual, no necessitem pisos adaptats, sinó pisos que siguin més barats.

Ens han dit que per ajudes econòmiques es pot anar a serveis social, demanar ajuts als lloguers segons nivell d’ingressos i demanar habitatge públic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *