QUAN LA ROSADA ÉS AMOR

Em cansaré de tu i del teu cos pur de flors salvatges.

Pot ser no t’he dit que erets el meu món d’ amor.

I no et xiuxiuejaré les meves alabances en secret

Ha sigut massa ridícul

Millor que t’imagini en un pou d’il·lusió

On les roses més perfectes siguin com petons de sang

Diluïts en la gespa verda.

Així ja no em cansaré de mirar-te.

Ets el meu somni d’amor entre fulles de rosada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *