ARTISTES QUE HAN DEIXAT MARCA

Tota marca es reconeix pel seu logotip. Es tracta d’un símbol o imatge corporativa que pretén transmetre la filosofia  o tarannà de cada companyia o empresa. Els logotips d’algunes firmes porten la rúbrica de dissenyadors gràfics i artistes de renom de diferents estils pictòrics.

DES DE CROÀCIA AMB ESTIL CORPORATIU

Ante Kvessitch és un artista d’origen croat que, després d’haver estudiat Arts Gràfiques a Zagreb es va establir a Albacete. El que fou ministre de Governació i Turisme del Govern franquista, Manuel Fraga Iribarne, va recórrer a Kvessitch. La comesa que li va encomanar el 1976 va ser el disseny de les sigles “AP” del partit Alianza Popular, predecessora del Partit Popular.

Les creacions corporatives de l’artista croata comprenen els emblemes de la pretèrita Chamburcy, absorbida per Nestlé el 1996; Caja Rural, o la imatge d’Elnett.

A Ante Kvessitch li devem també l’actual símbol gràfic de la petroliera Campsa, vigent des que el concebés el 1984.

L’ESTRELLA SORGIDA D’UN TAPÍS

Qui més, qui menys és capaç de reconèixer l’entitat bancària CaixaBank per la seva estrella blava asimètrica de cinc puntes amb dos punts (un de vermell i un altre de groc més gran) al costat esquerre.

Aquest símbol tan identificable és obra de l’artista Joan Miró. El va concebre el 1979, quan  l’entitat encara es coneixia per la Caixa de Pensions o la Caixa (entre cometes), a partir d’un tapís. Aquest element estava emmarcat dins d’un requadre en un angle del citat tapís.

No obstant, però va ser la inauguració el 1981 del Museu de la Ciència, l’actual Cosmocaixa, que l’artística estrella es va convertir en la insígnia oficial de la institució.

FLOR “DALICIOSA”

Cada cop que hem tret l’embolcall d’un Chupa Chups, ens hem trobat que hi ha impresa una curiosa silueta. Aquesta figura fou creada el 1969 pel pintor surrealista Salvador Dalí per encàrrec d’Enric Bernat, fundador del fabricant de llaminadures més reconeguda mundialment.

El logotip de Chupa Chups (propietat de Perfetti) consisteix en una silueta formada per vuit semicercles representant els pètals d’una flor. El 1978, l’emblema corporatiu va ser objecte d’una modificació consistent en un ressaltat en negre del contorn. Amés, el color carbassa original del fons va ser substituït per un groc llimona. Aquell primer canvi estètic va incloure el dibuix de dos caramels de bola amb pal situats al costat esquerre de la flor.

El 1988, el símbol dissenyat per Dalí va patir una segona evolució. Els trets més destacables van ser el canvi en ressaltat en negre del logotip per un triple marc daurat, vermell i blanc. Pel que respecta a la tipografia de la marca, hi va haver un altre canvi. Les lletres que formaven la paraula “Chupa” van deixar de ser en majúscules per a adoptar l’estil de la meitat corresponent a “Chups”

TRIDIMENSIONALITAT ESBIAIXADA

Cada cop que veiem un cotxe o qualsevol altre vehicle associat a un diamant en forma de rombe, inevitablement pensem en Renault. Aquest concepte corporatiu va ser introduït per la firma francesa el 1925. No obstant, però, els seus directius van decidir donar-li el 1972 un nou aire al logotip.

La tasca de disseny va recaure en l’artista op art (art òptic) Victor Vasarely, l’obra del qual es caracteritza pel seu efecte volumètric.

El visionari artista hongarès va concebre un rombe tridimensional de quatre cares. Tan la superior esquerra com la inferior dreta tenien tres franges en paral·lel al biaix geomètric de color blanc predominant sobre un fons negre. En les dues cares restants, s’invertia aquest predomini entre blanc i negre, cosa que li va conferir un aspecte de profunditat.

Les franges esbiaixades van desaparèixer el 1992 amb el restyling del logotip, passant així a tenir les quatre bandes totalment llises (efecte 3D augmentat). El 2007, Renault li va donar una volta de cargol al símbol atorgant-li un efecte encara més volumètric.

LA SILUETA MÉS CASTISSA

Si a Espanya hi ha una figura més emblemàtica que cap altra és el logotip d’Osborne.

Manolo Prieto en va ser el creador. L’encàrrec rebut per part de la família fundadora de les famoses bodegues, consistia en una imatge que representés la marca de licors més pàtria. Però la família Osborne és també propietària d’una ramaderia de braus.

Va ser així com el 1956 va néixer la famosa silueta del toro d’Osborne, amb el cos de perfil i el cap mirant al front.

Amb aquest posat, semblava transmetre una actitud desafiant, cosa que no va fer gens de gràcia al règim franquista.

Si per alguna cosa és famosa la silueta de Manolo Prieto és la seva omnipresència a la xarxa viària en gran format. La primera tanca reproduint el toro en qüestió va ser instal·lada a la carretera entre Madrid i Burgos el 1957, arribant-n’hi a haver fins a 500.

No obstant, però, el 1988 es va aprovar una llei que implicava l’eliminació de publicitat de la xarxa viària. Aquesta circumstància va suposar una amenaça per aquesta icona comercial elevada a categoria de patrimoni cultural. Va ser indultada, però a costa de suprimir el nom d’Osborne, quedant totalment en negre. Actualment queden 97 tanques del toro més castís repartits per tota la geografia.

Els artistes han imprès el seu estil personal en els logotips de les entitats i institucions que els han sol·licitat. Són, doncs, artistes que han deixat marca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *