El repte de l’accessibilitat cognitiva

El passat dia 28 d’octubre vaig tenir una reunió al Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i vaig tornar a demanar accessibilitat cognitiva perquè les persones en situació de discapacitat intel·lectual puguin participar en igualtat de condicions a les reunions d’aquest òrgan.

Al començament de la reunió vam aprovar un acta passada del 4 d’abril d’aquest any i vaig modificar una cosa. Em vaig abstenir en la proposta de pressupost i plantilla pel IMPD de 2020 per manca d’accessibilitat en els documents.

La nova presidenta del IMPD,  Margarita Mari-Klose, ens va dir les línees del seu mandat i jo li vaig dir que son les mateixes que l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta (ADHMT) de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD).

Calia aprovar el pressupost 2020 i aprovar un servei de suport per l’oci inclusiu en campaments d’estiu. Vaig votar a favor de l’oci inclusiu i en blanc a l’altra punt sobre el pressupost, perquè no teníem temps de llegir tots els papers que em van donar i no eren accessibles. Vaig demanar que consti en acta que voto en blanc per aquest motiu.

Igualtat de condicions

Sobre el primer punt de l’ordre del dia, l’aprovació de l’acta del 4 d’abril, vaig dir que a la pagina 10 apareix que la “Sra. Montserrat Vilarrasa agraeix que l’hagin deixat participar al consell rector i exposa que estaria bé fer un estudi d’accessibilitat cognitiva”. Vaig afegir que volia que l’estudi d’accessibilitat cognitiva es faci al consell rector de l’IMPD perquè una persona en situació de discapacitat intel·lectual, com jo,  pugui participar en igualtat de condicions que la resta de vocals.

Convenció i Agenda 2030

Margarita Mari-Klose va explicar les línies del seu mandat, que son la Convenció de Nacions Unides sobre els drets de les Persones amb Discapacitat  i l’Agenda 2030 de l’ONU.

Desplegar això suposarà posar èmfasis en l’Autonomia i la vida independent i tractar de  fer de Barcelona una ciutat accessible de referència. (Barcelona s’ha presentat a la candidatura mundial de ciutat més accessible).

L’accessibilitat serà sobretot física als barris però el gran repte també es fer accessibilitat cognitiva.

Es vol desplegar l’article 19 sobre la vida independent per tancar institucions.

Es donaran places a l’oferta publica de l’ajuntament (2% de l’oferta publica, son 53 places) per persones en situació de Discapacitat Intel·lectual (DI).

Sobre tot això vaig dir que per l’Assemblea DHMT,  la Convenció i l’Agenda 2030 també son els nostres objectius. Des de 2015 ens reunim setmanalment per tirar-los endavant i vaig aprofitar per dir-los que recentment he anat a l’ONU a participar en la redacció de la declaració de dones amb discapacitat en lideratge polític i públic on jo era l’única persona en situació de discapacitat intel·lectual.

Ajudo a la ONU en l’accessibilitat cognitiva, de la mateixa manera que m’agradaria fer-ho amb l’IMPD.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *