FUM DE VIDA ETERNA

M’escapo i ningú em veu.

S’escolta el soroll de les meves petjades,

Amb el crec-crec de les fulles.

Estic fugint de la monotonia.

Estic sola a la muntanya

I entre ella i jo no hi ha secrets.

Solament m’he adaptat a ella.

I com l’estimo!!

És el so salvatge del bosc i de les branques a l’aire!

M’ he evadit tant que ara assaboreix-ho el vent,

Les plomes de les àligues amb el meu cor aventurer,

Que crida, esclata, sense avisar.

És el ferum de l’esperit animal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *