UNA PLAÇA AMB ESPERIT EDUCATIU

En l’imaginari col·lectiu d’aquells que hem superat els quaranta (fins i tot més enllà), ocupa un lloc preponderant Barrio Sésamo, que ens va amenitzar les tardes dels anys 70 i 80. No obstant, però, aquest popular programa infantil té les arrels en un format d’origen nord-americà. Aquest 10 de novembre es compleixen 50 de la seva estrena.

ENTRE HUMANS I TITELLES

El 10 de novembre del 1969 s’estrenava per la cadena Children’s Television Workshop (CTW) Sesame Street, un espai televisiu adreçat a un públic en edat preescolar i primària.

La idea va sorgir, principalment del director de cinema Frank Oz.

El format consistia en un decorat que recreava la plaça d’un barri qualsevol. L’indret estava habitat per personatges humans que interactuaven amb titelles creades pel mestre titellaire Jim Henson.

El ventall de criatures de la plaça, elaborades en pelfa abastava noms com Elm, la gallina Big Bird, o Oscar, el rondinaire (vivia dins d’un cubell d’escombraries). Les trames desenvolupades a l’espai que dona nom al programa s’alternaven els esquetxos protagonitzats per la resta de ninots dissenyats per Jim Henson.

Entre aquests es troben Kermit, la granota Gustau a Espanya, i Ernie i Bert, els Epi i Blai. Coco; Triki, el monstre de les galetes, o el Comte Drako, un particular professor de matemàtiques completaven la troupe de Sesame Street.

Les cançons jugaven un paper tan cabdal com les històries que es desenvolupen a l’escenari central.

FORMAT GLOBAL

Sesame Street va ser adaptada a diversos països, reflectint la realitat de cadascun. Així doncs, a Mèxic va ser Plaza Sésamo o Sesame Strasse a Alemanya. Pel que fa Televisió Espanyola, entre el 1975 i el 1978, dins el contenidor Un globo, dos globos, tres globos, en va emetre el format original doblat sota el títol d’¡Ábrete Sésamo!. No obstant, però, la cadena pública estatal va decidir crear una versió pròpia del programa, en consonància amb la cultura i el tarannà espanyol.

Els anys 1979 i 1980 es va emetre un Barri Sèsam castís. La plaça fictícia estava habitada principalment per dos ninots de gran mida: la gallina Caponata i el cargol Perezgil (duia unes ulleres que li atorgaven un aire intel·lectual), dissenyats per Enrique Nicanor.

El ventall de personatges humans estava compost per Braulio, el quiosquer; Manolo, el mecànic, o Carmen, entre d’altres. L’esquema argumental és idèntic al del seu referent nord-americà.

SEGONA SINGLADURA

Tres anys després d’haver-se deixat d’emetre la primera versió pròpia de Barrio Sésamo, Televisió Espanyola va posar en marxa una nova etapa de l’espai infantil.

Estrenada el 1983, la segona tanda de Barrio Sésamo estava protagonitzada pels mítics Espinete i Don Pimpón, aquest de caràcter més adult.

Els dos personatges compartien trames amb d’altres de carn i ossos, com el forner Chema, el quiosquer Julián o la mainada, entre la qual hi havia la Ruth.

El programa va estar en antena fins el 1988, quan va donar pas a Los Mundos de Yupi, del mateix format, però sense el carisma i la trascendència del seu predecessor.

 

RETORN AMB AIRES RENOVATS

El 1996, Televisió Espanyola (aquesta vegada des de Sant Cugat i a través de La 2) recuperava Barrio Sésamo amb un aire renovat, integrant personatges peluts com Bluky, Vera, Gaspar, el mussol Bubo o la gallina Pacopico, semblant al Big bird.

Pel que respecta als personatges humans, destaca la diversitat de races, símptoma dels nous temps en què s’imposava la multiculturalitat.

El nou format del popular espai infantil es va acomiadar de l’audiència el 2000, amb Los Lunnis postulats com a digne successor.

 

CANVI DE REGISTRE

Malgrat l’èxit aconseguit per Barri Sèsam, Jim Henson volia fer un pas més enllà i desmarcar-se del registre purament infantil per arribar a un públic adult. Va ser així com va gestar l’espai The Muppets Show (Los Teleñecos a Espanya), estrenat el 1976.

El format del programa, calcat al de la sèrie infantil, es regia pels paràmetres del vodevil, amb Kermit (l’únic personatge rescatat de Barri Sèsam) exercint de sofert mestre de cerimònies.

Les estrafolàries titelles de pelfa que pul·lulaven pel teatre de varietats portaven de corcoll la granota Gustau, el qual les passava magres per contenir-los.

Les estrelles del xou eren, principalment Piggy, una diva histriònica i malcarada; Gonzo; Fozzy, l’ajudant no oficial de Kermit, o Rowlf, el gos (l’origen del personatge radica en un anunci de Purina Dog Chow).

La popularitat de The Muppets Show va donar peu a diverses pel·lícules, així com una sèrie de dibuixos animats que plasmava Kermit i companyia com nadons

BARRI SÈSAM EN VIU

El parc temàtic Port Aventura va obrir el 2011 una nova àrea temàtica Sésamo Aventura dedicada a l’univers creat per Jim Henson i amb vocació familiar. Entre les atraccions es troben l’Arbre Màgic o el Salt del Blai, semblant al Caiguda Lliure.

A més, en aquest es pot gaudir del Sesame Adventure Mission. Es tracta d’una experiència immersiva en què un Coco erigit en Sherlock Holmes dona pistes per a resoldre un enigma.

MÉS QUE AMICS?

En els últims temps es va propagar el rumor que l’entranyable parella formada per Epi i Blai podria ser gai, mes que de companys (ens podríem trobar davant d’una fake new). El fet que en els esquetxos es veiessin les titelles amb cap de taronja i llimona, respectivament ficats al llit ja resulta sospitós.

També es va dir al respecte que, les situacions i diàlegs (“T’agrado, Blai?”, pregunta Epi en una seqüència) eren una projecció de la homosexualitat del seu guionista, Mark Saltzman.

Fa 50 anys va néixer Barri Sèsam, un espai universal que ha entretingut infants de diverses generacions. Els seus personatges han inculcat valors com la tolerància o bons hàbits alimentaris i d’higiene, entre d’altres. El seu escenari és una plaça amb esperit educatiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *