Vides plenes de miralls

Sóc la mirada que penso jo.

Un mirall que ve i em diu com estic.

Sempre estic parlant, no callo

en una tarda molt freda

que només cau una trista gota d’aigua.

I un barri molt sol ple de miralls.

Ara estic veient, com seré en un futur ple de miralls.

Un món solitari que espero que no sigui llarg.

No!

Puc veure la vida diferent amb menys miralls i més persones.

Pensa, viu i deixa’t emportar per la vida

Que volarà molt ràpid.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *