En defensa de les dones

És igual que tingui o no la síndrome de Down (SD).  És igual que sigui home o dona.  El que no es pot fer mai és maltractar a les dones.

La Declaració Universal dels Drets Humans reconeix el dret de la dona a sentir-se una més d’aquesta societat i d’aquest món. El problema és que sovint les discriminen pel sol fet de ser dona. Aquest motiu m’ha empès a fer aquest article en favor del sexe femení.

Em repugnen les notícies sobre assassinats i violacions a  les dones. Quan parlo dels maltractaments a les dones no només em refereixo a treure el geni, donar una bufetada o una pallissa, és a dir, violència física; sinó també  a la violència sexual, verbal o psicològica.

Com a home que soc em fa molta vergonya que els homes en general es dediquin a fer actuacions contra les dones.

Contra totes les discriminacions

Vivim en un mon i en una societat que no en té prou en discriminar-nos a les persones en situació de discapacitat intel·lectual; sinó que també ho fa amb les dones. Cal dir que les dones en situació de discapacitat tenen una doble discriminació: ser dona i tenir discapacitat.

Una de les coses que jo explico en les meves memòries i reflexions és que per davant de tot som persones i com a persones que som tenim sentiments. En aquest sentit, què us penseu que són les dones? Un objecte? Un cos? Un gerro?

Pot ser molt graciós el que dic, però no fa gràcia. Tots aquests exemples no tenen sentiments, però la dona sí. Quan es maltracta a una dona el que estem fent és jugar amb els seus sentiments i amb la seva dignitat.

Igualtat de sous

Una altra cosa dels maltractaments és la falta d’igualtat entre home i dona. Hi ha dones que se senten discriminades pel que cobren. Les dones només per ser dones moltes vegades cobren menys que els homes per fer la mateixa feina. Per això reivindico que tinguin un sou digne i en igualtat de condicions que els homes.

Avui dia  les dones també es queixen per les males condicions laborals en el sentit que a la dona encara ara se la relaciona amb la dona de fer feines, la dona de fer menjars o cuinera, o la dona de la neteja. Si us fixeu, descrivim aquests oficis amb la paraula “dona”. Això també és una discriminació.

Per mi això és injust i no hauria de ser així. Ara almenys la dona ha fet un pas importantissim en la seva vida i ocupa càrrecs importants en el món laboral i polític. Hi ha dones que son ministres o conselleres, cosa que temps enrere era impensable. Abans estava malt vist. Era degut a les raons socials d’aquella època. L’home portava els pantalons a casa. L’home era l’amo perquè  portava els diners a casa perquè era ell el que treballava a fora de casa i portava el sou.  En canvi, la dona era la que estava cuinant per tota la família i feia la neteja de la casa. Cosa que per mi no deixa de ser una altra manera de maltractar la dona. Com si la dona no pogués fer les mateixes coses que l’home. Igual va passar amb el dret a vot de la dona temps enrere quan no es deixava que pogués votar. Això només ho podien fer els homes.  Per sort, tot això ha canviat, però encara queden drets per aconseguir. M’agradaria que el meu article ajudés a aconseguir aquests drets femenins.

Per tot això, reivindico el paper de les dones i el seu reconeixement a tots els nivells. Maltractar les dones és com fer mal a la humanitat i això és intolerable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *