MIMETISME EN PRECARI

“El mínim que es pot demanar a una escultura és que no es mogui”. Aquest afirmació tan òbvia la va deixar per a la posteritat Salvador Dalí. O potser no és tan òbvia si pensem en les estàtues humanes concentrades al tram inferior de la Rambla, anomenat de Santa Mònica. Els artistes que s’amaguen sota una disfressa i una capa de maquillatge uniforme (en alguns casos, fins i tot sota una carcassa de cartró-pedra com una extensió del propi cos) es deixen fotografiar posant amb els transeünts a canvi d’un donatiu. Per part de les escultures fingides, la posa va acompanyada d’un gest o moviment característic del personatge que representen.

FILTRE DE QUALITAT ARTÍSTICA

Exercir d’estàtua humana a la Rambla de Santa Mònica no està a l’abast de qualsevol. Per a fer d’imitador d’escultura cal sotmetre’s a un càsting imposat per l’Ajuntament de Barcelona per obtenir la llicència corresponent. El procés de selecció consisteix en  una sèrie de preguntes amb tres possibles respostes.

Amb aquest test, el consistori pretén avaluar l’experiència dels aspirants en el camp del mimetisme, així com el tracte ofert als vianants. També es te en compte la qualitat i originalitat artística de la proposta de cada candidat.

DIVERSITAT CAMALEÒNICA

Les estàtues humanes repartides per la part baixa de la via més emblemàtica de Barcelona adopten aparences d’allò més variades. N’hi ha que representen personatges històrics com Cristòfol Colom o Galileu Galilei. D’altres es mimetitzen com a éssers fantàstics, ja sigui un àngel, un centaure o un alienígena sorgit d’una obra d’H.R. Gigger. Aquesta última performance és la més reeixida, ja que incorpora una carcassa complementària (recarregada de detalls) dotada d’un focus que, de nit, proporciona un espectacle de llum acolorit.

També cal destacar dues escultures vivents que evoquen personatges literaris com son El Quixot i la Dama de les Camèlies.

ART DE SUBSISTÈNCIA REGULAT

L’Ajuntament de Barcelona regula les llicències per exercir d’escultura vivent cada sis mesos (l’última, del novembre passat està judicialment bloquejada). En funció de cada cas, el permís es renova o suspèn. L’horari d’exhibició assignat als artistes mimètics  de 9 a 16 i de 16 a 23 hores, a l’estiu. A l’hivern, de 10 a 14 i de 14 a 19 hores.

L’única font d’ingressos que permeten les estàtues humanes subsistir són les monedes acumulades als pots. Amb aquest panorama, els imitadors d’escultures viuen d’un mimetisme en precari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *