Els fem servir amb tanta quotidianitat que no reparem en la transcendental importància que tenen els ascensors en el benestar de la humanitat. Aquests aparells han significat una revolució en l’arquitectura, contribuint a que edificis i altres construccions siguin més accessibles.
ORIGENS I PRINCIPIS MECÀNICS
L’ascensor és un invent patentat el 1853 pel nord-americà Elisha Graves Otis, cognom associat a una famosa companyia d’instal·lació i reparació d’elevadors.
La mecànica consta d’una cabina composta d’un xassís i un bastidor, la qual es desplaça per un sistema fonamentat en politges i un contrapès.
Bàsicament, els ascensors funcionen mitjançant dos mecanismes: hidràulic i de cables de tracció. L’hidràulic consisteix en un cilindre extensible que, en omplir-se d’oli propicia l’ascens de la cabina, mentre que al buidar-se el pistó, fa que descendeixi.
Amb l’arribada de l’electricitat, es van implementar els ascensors de tracció per cables enrotllats en una bobina moguda per un motor elèctric. Aquesta tecnologia no serviria de res sense uns botons de comandament que l’activin.
PER UN ÚS SEGUR
Pel que fa la seguretat, a cada pis de l’edifici on està instal·lat l’elevador, hi ha un passador. Aquest element bloqueja la porta corresponent quan la caixa no hi és.
Les cabines més modernes estan dotada d’unes pinces que s’arrapen a les guies per les quals llisquen en cas d’acceleració sobtada. Aquest dispositiu per a evitar accidents és conegut com a limitador de velocitat, pel qual la maquinària de tracció es pot aturar en sec.
En alguns aparells de desplaçament vertical, els cables d’arrossegament estan complementats per cadenes de compensació per garantir-ne l’estabilitat.
EDIFICIS I MONUMENTS PIONERS
El primer edifici de la història en incorporar un ascensor va ser l’E. V. Haughwout de Nova York, inaugurat el 1857. Pel que respecta a Barcelona, el primer elevador va ser instal·lat al monument a Cristòfol Colom, erigit amb motiu de l’Exposició Universal del 1888. Aquell primer aparell trigava quatre minuts en recórrer els seixanta metres que separa la base de l’estàtua del descobridor d’Amèrica. Amb l’ascensor actual, aquesta duració en el trajecte es redueix a trenta segons.
A principis del segle XX, els únics edificis amb ascensor eren els modernistes dels barris burgesos. Tanmateix, amb el pas del temps, aquests enginys es va democratitzar. Fins i tot alguns immobles on originalment no van ser instal·lats, actualment en gaudeixen.
DE LA FUSTA A L’ACER
Els ascensors més antics consten d’una cabina construïda en fusta, la qual es mou pel buit central conformat per les escales i replans. El fet que els buits estiguin envoltats d’un enreixat fa que s’anomenin ascensors de “gàbia”.
Als edificis construïts a partir dels anys 60 del segle passat, els ascensors estan muntats dins un fossat tancat de formigó. Les cabines són de carcassa d’acer. Les portes dels pisos són de planxa metàl·lica amb un finestró al mig (el vidre pot ser transparent o translúcid).
Posteriorment van arribar les portes d’acer corredisses automàtiques, les quals s’obren tan bon punt la cabina arriba al pis de destinació corresponent.
En vidre i acer estan construïdes les caixes dels ascensors escènics, els quals permeten una perspectiva més panoràmica com més amunt van.
DESCENS A LES PROFUNDITATS
Els edificis no són les úniques construccions equipades amb ascensor. La majoria d’estacions de metro incorporen aquest aparell. D’una banda, les parades de suburbà amb andanes a gran profunditat fan necessari un mitjà de locomoció vertical. De l’altra, les infraestructures de transport subterrani han de ser accessibles a persones amb mobilitat reduïda. D’aquesta manera no es troben tant en situació de discapacitat física.
Menció especial mereix Puigcerdà. Al municipi de la Cerdanya hi ha instal·lats dos ascensors, així com un funicular per salvar els pronunciats desnivells entre alguns carrers.
FONT DE FÒBIES
Tot i que els ascensors comporten molts avantatges, tampoc estan exempts de certs inconvenients. Per aquells que pateixen de vertigen o claustrofòbia, utilitzar un elevador pot ser un autèntic suplici. Curiosament, hi ha persones que en compartir un espai tan reduït es col·loquen com els punts d’un dau (un en cada angle de la cabina) per mantenir les distàncies.
Manies apart, fa 167 anys que Elisha Graves Otis va inventar un mitjà de desplaçament que ha millorat la nostra qualitat de vida. Això va ser l’inici d’un progrés en vertical.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
