Burles al teu cap

Em ric sense tu;

Sense escoltar la teva veu,

Sense sentir el teu cor sobre meu,

Sense notar l’alè en el meu clatell.

I encara esclato a rialles i burleta

Et miro amb un somriure trapella,

Ni més ni menys.

Saps que en un moment o altre

Et caurà sobre els teus peus,

Només per demanar-te per dinar amb ell.

I tu el desitges!

Per posar-lo en ridícul amb els seus amics.

Per a que menjar amb ell si és un fals

a ulls teus.

Com m’agrada posar-li trampes

Si et fa feliç veure’l trist, caigut.

Son les meves arts que li fa passar malament.

I et dona una alegria

Perquè és el primer que s’agenolla

Per donar-te explicacions i ser la preferida

Del seu cor tendre i desfet.

Et mofes davant de la seva cara i te’n rius d’ell.

Però ell t’estima mentre tu endimoniadament

Et burles com un bufó.

Com te’n rius plenament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *