UN GÈNERE A PUNTA DE REVÒLVER

Si hi ha un gènere en la història del cinema que defineixi la cultura i el tarannà nord-americà és el “western”. Va viure la seva època daurada durant els anys 50 i 60 del segle passat. Aquest tipus de pel·lícules van posar de moda les pistoles, els barrets d’ala ampla, les cartutxeres i la figura del xèrif.

Tanmateix , també van popularitzar tòpics i estereotips com donar als indis natius de Nord Amèrica una imatge de bàrbars incivilitzats. En l’imaginari col·lectiu relatiu als films de pistolers figuren línies de diàleg del tipus: “Jo de tu no ho faria, foraster”.

TRET DE SORTIDA

El gènere anomenat de l’Oest va tenir el seu punt de partida amb Asalto y robo de un tren, del 1903. No obstant, però, no se’n va rodar cap més fins La diligencia, del 1939, la primera de moltes dirigides per John Ford amb John Wayne de protagonista.

Aquest tàndem va donar títols com Rio Bravo, Centaures del desert o L’home que va matar Liberty Vallance, entre d’altres.

Als anys 60 van arribar films de pistolers tan emblemàtics com Los siete magníficos (va adaptar Els set samurais, d’Akira Kurosawa) o Cimarrón.  Sota la batuta de Henry Hathaway, John Wayne va protagonitzar Los cuatro hijos de Kattie Elder i Valor de ley, la qual va significar l’únic Òscar en la carrera de l’actor.

LA MECA ESPANYOLA DEL WESTERN

No només a Hollywood es van rodar pel·lícules de cowboys. Al desert almerienc de Tabernas va servir de plató per a l’anomenat “Spaguetti Western”. En aquest subgènere, Sergio Leone va ser tota una icona. Va ser el responsable de la coneguda com la “trilogia del dòlar”, composta per El bo, el lleig i el dolent, Per un grapat de dòlars i La mort tenia un preu”. Totes tres tenen dos nexes en comú: la presència de Clint Eastwood i la banda sonora composta per Ennio Morriccone.

També cal destacar Fins que li va arribar l’hora, del mateix director i protagonista.

La parella formada pels actors Bud Spencer i Terence Hill van ser habituals en aquest tipus de produccions com Le llamaban Trinidad i la seva seqüela, Le seguían llamando Trinidad.

DECLIVI I RESORGIMENT

Les pel·lícules del  “Far West” van tenir el seu màxim esplendor fins els anys 60. No obstant, però, un nou gènere irrompia amb força a la taquilla: la ciencia-ficció. Films com El planeta dels simis o 2001: una odisea del espacio (ambdues estrenades el 1968) es van guanyar el favor del públic en detriment del “Western”, propiciant que se li associés el terme “crepuscular”.

Aquest declivi va propiciar que entre El forajido Josey Wales (1976) i El genet pàl·lid (1985) ambdues dirigides i protagonitzades per Clint Eastwood hagués transcorregut un parèntesi  de nou anys. El mateix 1985, Lawrence Kasdan va dirigir Silverado, amb Kevin Costner.

SEGONA ERA DAURADA

La dècada dels 90 va significar la segona era daurada d’un gènere castigat amb títols com Ballant amb llops, Sense perdó, Tombstone o Rápida y mortal, la particularitat de la qual radica en l’enfocament femení del personatge principal (Sharon Stone).

En el que portem de segle XXI, les pel·lícules de l’Oest han arribat amb comptagotes  a les pantalles. Els exemples més representatius són Open Range (2002), Cold Mountain (2004), Enfrentados (2003) o Appaloosa (2008).

El “Western” tampoc escapa als remakes, com són els casos d’Els set magnífics, Valor de ley o El tren de las 3:10.

ENCREUAMENT DE GÈNERES

Al llarg de la història, el “Western” ha donat peu a encreuaments amb altres gèneres més moderns. Fargo, No es país para viejos (ambdues dels germans Cohen) o Los tres entierros de Melquiades Estrada combinen el thriller ambientats als nostres dies amb elements propis del “Far West” com l’Amèrica profunda o la figura del xèrif.

El films Cuatro hermanos adapta en clau contemporània  Los cuatro hijos de Katty Elder.

En ocasions, el cinema de l’Oest s’ha fusionat amb la ciència-ficció donant títols com Retorn al futur 3, Wild Wild West o Cowboys & Aliens. John Carter va adaptar la novel·la Una princesa de Mart, d’Edgar Rice Burrougs.

Malgrat els seus alts i baixos, el “Western” ha sabut captivar el públic amb un gènere a punta de revòlver.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *