LLAVIS DE CIRERA

Poesia a la vora dels teus llavis fins

encara ploren els teus ulls,

de llàgrimes que molles i xopes

cauen com cireres.

La veu es torna més dolça

i guanya en repòs i silenci.

Poesia a la vora dels teus llavis fins

tot movent la boca donant un petó

en forma de pera estranya.

No és un peix si et plau saber,

Son les meves comissures  que juguen sense parar,

I van articulant a poc a poc

Insinuant-se juganera.

Heu vist com els llavis van provocant amb plaer de senyoreta?

I la llengua, que mai s’ atura?

És la dona de la poesia que vigila en els teus llavis fins

De seda infinita.

Ella balla en silenci, amb un ritme de cintes sensuals

que vaguen en nèctar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *