LLUNA DE ROSA

Quan cantareu a la lluna de rosa

Les roses ja neixen de per si,

Totes adormides se’n van cap a l’abril.

El somriure d’aquella rosa és perfecte

És com un cargol dibuixat

En els seus sèpals.

Si hagués d’anar a l’abril

No m’ importaria mirar als núvols

Per veure si trobo la lluna de rosa,

Que tan bella cobreix el cel florit.

Si tot just fos Sant Jordi en aquesta lluna de rosa

L’ àngel em baixaria fen-me una senyal de fúcsia,

Per aquest abril:

I 23 em digué,

23 vaig veure resposta,

Anomenant la lluna rosa.

I si fos així?

La tornaria a veure

Somniant en el meu coixí?

Ja esperaré fins que em digui

Que la lluna de rosa hagi arribat

En puntes petites de pàgines blanques.

I va ser una il·lustració tan feta

Que l’amor que tenia per la rosa

M’ ha vingut per tot arreu:

Per carta, per correu,

Per llibres o per missatges escrits.

Ha sigut la lluna de rosa.

Ha sigut la lluna de rosa.

La flor blanca en un color viu.

2 Comments on “LLUNA DE ROSA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *