Al confinament, bona cara

Tot va començar el dimecres 11 de març, que va ser l’últim dia que vaig treballar a causa de l’estat d’alarma decretat pel govern de Pedro Sánchez a causa de la Covid-19.
Com un ciutadà més, em vaig veure amb l’obligació de confinar-me a casa per evitar l’expansió de la pandèmia.

Les primeres pròrrogues quinzenals de l’estat d’alarma no van trigar a arribar i les vaig viure amb certa frustració. A dia d’avui, ja anem camí dels tres mesos de confinament.

La FCSD es reinventa
Mentre el país anava veient la llum a través de la desescalada, jo he anat recuperant la normalitat gràcies a les activitats de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD), com les d’oci o els cursos de teatre o ball a través de l’aplicació Zoom. Això m’ha permès recuperar els meus amics, encara que sigui de forma virtual.

Cal destacar la importància que la FCSD ha tingut per a nosaltres. Des del minut zero es va reinventar per adaptar les seves activitats de forma telemàtica, a excepció del servei de Vida Independent que va seguir oferint el suport a la llar. Gràcies a la FCSD, el confinament ha estat més suportable.

Temps millors
Surto de tant en tant a fer una passejada, però amb molta precaució perquè les persones amb síndrome de Down som col·lectiu de risc.

En l’àmbit laboral he gaudit de permisos i ara estic tramitant la baixa. És important que quan passi la pandèmia totes les persones en situació de discapacitat intel•lectual ens puguem reincorporar als nostres llocs de treball.

Les meves sensacions no són molt encoratjadores perquè he d’aprendre a assumir el fet de no poder celebrar el meu aniversari o no poder anar de vacances amb els amics d’oci de la FCSD. Però ja vindran temps millors, tot i que el nostre entorn sigui més pessimista que optimista.

Jo intento aplicar el sentit comú i fent el cor fort dic: al confinament, bona cara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *