COORDINACIÓ

He lluït davant la lluna blava aquesta nit
Ara sóc un ésser màgic més,
No sóc cap nimfa, dríada, ni sirena, ni fada.
Solament una persona normal.
Em pintaran com un àngel, o potser com una elfa de foscor.
Em trauran i m’estriparan una mica la pell
Tan sols per posar-me unes ales transparents.
He nascut per ser una criatura com ells.
No seré cap deessa, ni una ondina,
però m’ han donat un tros de paper.
Sempre he somniat per aquest moment,
un minut de projecció.
Per fi serè una artista de pel•lícula i ballaré.
Mira mare, on he arribat!
Ara sóc una estrella de càmera,
Una màquina per estimar a través d’un petit mirall de vidre i em veig.
Per fi trec el millor de mi, que és la imatge d’ una pantalla de rodatge.
Ja no pots imaginar què podria fer.
Si el director em diu senyoreta has de fer especialisme, el faré sense mirament.
Si el director em grava en escenes prohibides d’amor
No dubtaré de ser una princesa delicada i rosada al mateix temps.
Coordinem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *