Les dues cares d’un derbi

El Barça de Quique Setien va tornar a sumar una nova victòria vencent a l’Espanyol amb un únic gol de Luis Suarez. Amb aquesta derrota els periquitos tornen a segona vint-i-set anys després.

Durant la primera meitat els culers no semblaven els mateixos que van golejar a el Vila-real, ja que es van veure sorpresos pels blanc i blaus.

Els homes de Rufete van tenir més ocasions de gol i van posar en dificultats al porter alemany Ter Steguen, que va haver de lluir més del compte.

Els 3 punts, el més important

L’únic que vam treure de positiu és que Griezmann va tornar a ser providencial amb una assistència magistral de taló que va acabar amb el gol de Suárez.

Tot i el pobre joc, l’important era sumar els tres punts per mantenir viva la il•lusió de guanyar la lliga.

A segona amb el cap alt

L’altra cara d’aquest derbi és sens dubte la més trista: la consumació de la davallada perica a segona divisó.

Els rostres dels jugadors blanc i blaus era la viva imatge de la impotència. Es van a la categoria de plata conscients que van poder haver fet alguna cosa més en aquesta lliga.
No obstant, això era la crònica d’una mort anunciada.

Hi ha moltes maneres de baixar a segona però la veritat és que molt pocs ho fan amb el cap alt i esperant que aquest adéu de primera només sigui un fins aviat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *