LLUERNES D’UNA NIT D’ESTIU

Com giren de puntetes sense pressa,
no son estels si és el que et penses.
Has anat al cel?
Has vist la claror de l’alba?
Has notat com les papallones ballen?
Ballen a través de la veu, de l’amor.
Son molt delicades, però no son papallones
Son lluernes, cuques de llum que van a cegues.
Escoltes la seva cançó?
Segueixes la melodia de la nit?
És un petit esclat que sembla l’alba,
Però no ho és.
És com un poema fet per a una nit d’estiu màgica.
Son elles les llàgrimes grogues que segueixen
el camí de la festa.
Les seguim?
Fem que ens duguin?
Que ens facin volar com ocells?
Anem-hi!

És el llumí de màgia que hem estat esperant
En aquesta lluna plena, és la lluna de maduixa.
Ens mira a través d’elles, és l’insecte verd
La vida de l’ombra negra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *