MORIR ENTRE VIOLES

Moriré en solitari, ja no m’importa res.
Llenço a la boira un petó de sang encès;
I una carta escrita del meu puny i lletra
I veuré com s’ho emporta el vent.
Moriré en solitari, sense viure un nou capvespre.
No busco compassió entre la gent,
solament vull tancar els ulls escoltant la presó del silenci
i dormir profundament.
Abans de morir-me voldria presenciar un pegàs
O un hipogrif, davant meu.
És l’únic que demano i saber que existeixen,
almenys que sigui en un món paral•lel.
Així moriré tranquil, mentre que la màgia s’ endinsa a l’univers.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *